Una de bona...

Ahir, que era el primer dia sencer que estava a l'apartament, no vaig poder resistir-me i me'n vaig pujar al Desert de les Palmes, uns 13'5km o 14km entre anada --o pujada (fins als 377m de la Font de Sant Josep)-- i tornada --o baixada, clar.

Hi feia tan bon dia, i hi havia tanta pau i silenci! Ni el soroll d'un cotxe o d'una moto per la carretera que deixava allà a la meua dreta mentre jo anava pujant-hi per les diferentes pistes i caminois, ni tan sols els dels ciclistes tallant l'aire a tota velocitat en baixada lliure: només els cants dels ocells, la remor del vent entre l'herbatge i el fullam i el brollar de l'aigua a la Font de la Teula.I les olors! Eixes olors de moreres, de romer, d'anís...que em portava a les narius alguna ventada d'aire escalfat pel sol del migdia.

Vaig aprofitar també per a provar-hi el meu Garmin nou amb mapes topogràfics del País Valencià que em vaig baixar amb l'eMule, i va anar perfecte, no només perquè la topografia era molt bona --només hi faltaven alguns caminois-- sinó perquè el vaig utilitzar sense cap problema per a marcar-hi tota la meua ruta i destacar-hi alguns punts d'interés: fonts, entrades mig amagades d'algun caminoi o pista forestal...

I, per a acabar-hi, en arribar a l'apartament una dutxa ràpida per a llevar-me tota la pols de damunt i una capbussada a la piscina; un berenar molt lleuger i, després, una sesta d'una hora per a descansar i preparar l'eixida nocturna.