Anell
Dissabte esperava una carta d'Alemanya i, en canvi, em va arribar la primera de les compres que he fet a eBay des que l'altre diumenge vaig començar a navegar-hi: un anell romà de bronze dels segles III-IV d.C., una època veritablement molt convulsa per als qui hi visqueren.
És aquest s.III d.C. un temps de crisi, amb constants invasions bàrbares, guerres civils per l'anarquia militar causada per l'ambició de cada general d'arribar al cim del poder, una gran inflació monetària i retracció econòmica junt amb un descens de la natalitat i l'abandonament pels privilegiats del mecenatge municipal que havien dut fins aleshores; a més, l'Imperi queda dividit en dues parts i s'hi instal·la al poder una tetrarquia, amb un Augustus secundat per un Caesar en cadascuna d'elles, i el cristianisme esdevé religió d'Estat a començaments del segle IV d.C.
Jo, romàntic de mi, esperava rebre alguna vibració de tot això, percebre més que fóra en somnis un retall de la història viscuda pel propietari --o propietaris-- d'aquest anell que m'ha vingut del passat, però ni dormint amb ell posat --i mira que normalment m'ho lleve tot per a gitar-me-- he pogut descórrer-hi les cortines del temps i guaitar-hi. Per si de cas encara no s'havia fet a mi, però, hui l'he portat tot el dia al dit corrunxet (menovell), i a la nit...a la nit, ja vorem.
És aquest s.III d.C. un temps de crisi, amb constants invasions bàrbares, guerres civils per l'anarquia militar causada per l'ambició de cada general d'arribar al cim del poder, una gran inflació monetària i retracció econòmica junt amb un descens de la natalitat i l'abandonament pels privilegiats del mecenatge municipal que havien dut fins aleshores; a més, l'Imperi queda dividit en dues parts i s'hi instal·la al poder una tetrarquia, amb un Augustus secundat per un Caesar en cadascuna d'elles, i el cristianisme esdevé religió d'Estat a començaments del segle IV d.C.
Jo, romàntic de mi, esperava rebre alguna vibració de tot això, percebre més que fóra en somnis un retall de la història viscuda pel propietari --o propietaris-- d'aquest anell que m'ha vingut del passat, però ni dormint amb ell posat --i mira que normalment m'ho lleve tot per a gitar-me-- he pogut descórrer-hi les cortines del temps i guaitar-hi. Per si de cas encara no s'havia fet a mi, però, hui l'he portat tot el dia al dit corrunxet (menovell), i a la nit...a la nit, ja vorem.
Etiquetes de comentaris: personal
Xe, quina llàstima... Però no has sentit res de res?? Ni tan sols posant-hi una miqueta d'imaginació??
Doncs sí que és una llàstima, però res de res; hauré de tornar a provar-ho aquesta nit...
t'hauré d'ensenyar a fer viatges astrals...
estoooo... l'anell és una reproducció o és autèntic?
Aquest és autèntic, nimue; de reproducció en tinc un altre d'ací (on també trobaràs arracades i altres coses), que jo em vaig comprar a Itàlia a un museu i no pas online.
I això dels viatges astrals? Ho dic per si continua sense funcionar-me...