Pensaments

Imatge: Remembering (c) Manvee.com, 2004


Ahir vaig tindre un dia llarg i pesat: havent eixit de casa a tres quarts de huit del matí, hi tornava a més de dos quarts de sis de la vesprada.

Estava cansat, però no era una cosa totalment física malgrat la llarga i inusual jornada a la que calia afegir que no arribaven a cinc les hores que havia dormit la nit anterior, sinó que sobretot hi pesava l'efecte psicològic d'estar-hi ja dret durant dotze hores, de les quals només hora i mitja a casa: volia arribar-hi, seure a la butaca i estirassar el temps, relaxar-m'hi i gaudir de les sèries de televisió.

En obrir la bústia, però, un avís de correus: carta o paquet --que no ho aclaria bé-- d'Alemanya, i això em va fer revifar perquè de llibres no n'havia demanat cap --amazon.co.uk me'ls fa arribar via Frankfurt--, així que només podia ser la promesa segona part de la carta que em va escriure des de Bayreuth la meua amiga, la viatgera.

I sí, era un detall que m'havia comprat a Atenes quan hi va ser fa un parell de setmanes de pas a i des d'Istanbul, una cosa que

Parecía llevar un cartel que dijera "para Èlsinor".

Igual li havia costat més l'enviament des de la Deutsche Post (4.50€, per cert) que el regal en si mateix, que

(...) es una tontería. Pero la tontería significa que pienso en ti, aunque esté lejos. Y espero que tú también pienses en mí, por la amistad que nos une desde hace ya 5 años y que espero que no acabe nunca.

Sí, clar que ho faig, això de pensar-hi: ¿com podria no fer-ho, sentint-me tan afortunat de vore com m'aprecien tant ella com la Jo March? Pel contrari, el que tinc és por de no saber correspondre'ls com es mereixen...