Aniversari europeu

Ahir es van complir cinquanta anys de la firma del Tractat de Roma per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, el qual, amb l'establiment de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser la llavor de l'actual Unió Europea (UE).

Molt hi hem avançat des d'aleshores amb la incorporació progressiva de la resta dels països europeus i en la transformació de l'espai econòmic en un de polític, però encara ens hi queda molt de camí: si més no, encara està pendent el tema de la Constitució europea, rebutjada per francesos i holandesos, i els atacs a la seva laïcitat encapçalats pel Vaticà i Polònia, que volen que s'hi esmente cristianisme com un dels seus pilars.

I és que no podem abaixar la guàrdia ni un moment, quan fins i tot hi tenim algun membre que, tot i subscriure-hi els principis de pluralisme, no discriminació, tolerància, justícia, solidaritat i igualtat dels sexes com a valors comuns que cal adoptar, allò que realment fa és negar els drets dels gais i fins i tot voler-los prohibir que es dediquen a l'ensenyament o propugnar la reintroducció de la pena de mort.

Són coses com aquestes les que no ens deixen de recordar la veracitat i oportunitat de la dita de W. Phillips (1811-1884), un abolicionista nord-americà i defensor també dels drets de les dones, dels dels indis, i del sufragi universal: "Eternal vigilance is the price of liberty" (1852); paraules que, lleugerament modificades, van acabar atribuint-se-li a T. Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica i principal autor de la redacció de la seua Declaració d'Independència.

Vigilem, doncs, i no ens adormim a sobre dels llorers que hem aconseguit fins ara.