dimarts, de març 20, 2007

Falles alternatives


Imatge: Portada del llibret de la Falla Arrancapins (1993)


No totes les falles segueixen l'esquema rígid i ranci al que estem acostumats, sinó que hi ha un grapat que pretenen ser-ne l'alternativa popular i moderna, com podem vore en aquest article de Llorenç Martínez publicat al periòdic estatal El País, en el suplement dedicat a la Comunitat Valenciana:

Un altre tipus de falles és possible
Un grapat de comissions i moviments alternatius desafia la rigidesa estètica i protocolària de la festa.
Llorenç Martínez - Madrid - 19/03/2007

No tenen fallera major ni gairebé estructura jeràrquica. Fugen de la rigidesa del protocol, dels gastos fastuosos i del barroquisme estètic. Tracten de sacsar-se la caspa i el conservadorisme que, segons denuncien, s'ha apoderat de les falles des de fa dècades. Utilitzen el valencià normatiu amb total normalitat i s'esforcen per recuperar el sentit crític de la festa. Manegen poc de pressupost, però el compensen amb esforç i imaginació. I no se senten menys falleres que la resta. Simplement distintes. Són les falles alternatives.

En la comissió d'Arrancapins el monument l'elaboren els propis fallers i se satiritza el poder amb menys miraments que la resta.

"A curt termini les falles alternatives estan condemnades a la marginalitat perquè el món faller esta blindat contra aquestes propostes"


(Segueix)

En el districte d'Extramurs de València hi ha una falla que se sent com una illa al mig d'un oceà. Va nàixer fa 99 anys com qualsevol altra comissió que ocupa el seu temps dedicant versos folklòrics a les seues reines i complimentant amb flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Fins que, arribada la transició democràtica, un grup de jóvens es va apoderar del timó de la nau i va decidir que tot això havia de canviar. Que la falla Arrancapins seria distinta. I vaja si ho van aconseguir.

Des que Arrancapins va mamprendre aquesta revolució interna, els seus membres mai han participat en l'ofrena. Els càrrecs de fallera major i fallera major infantil es van suprimir en 1991 perquè als responsables de la comissió els pareixien masclistes. Quan despunta l'alba, els seus fallers no es dediquen a torbar la tranquil·litat del barri, ja que entenen que la mascletà només servix per a irritar els veïns. "És una comissió alternativa en tots els sentits", explica Gil-Manuel Hernàndez, soci d'Arrancapins, sociòleg de la Universitat de València i expert en falles.

El segell alternatiu d'Arrancapins també es plasma en el seu monument. De primeres, perquè l'elaboren els propis fallers. Però també perquè satiritza al poder amb menys miraments que la resta. "L'objectiu és donar molta canya", adverteix Hernàndez, orgullós que la seua falla, junt amb la que munta l'Ajuntament, siga "l'única que no competeix per cap premi". Arrancapins desprecia els guardons, però també els galons. Hi ha un president, però les decisions les pren una assemblea. El pressupost anual ronda els 10.000 euros, a anys llum dels 650.000 que Nou Campanar s'ha gastat només en la falla gran.

L'aposta per una filosofia "progressista, laica i no sexista, que fuig de la caspa i del conservadorisme", segons destaca Hernàndez, està consolidada. Però el camí no ha sigut fàcil, perquè és inevitable que una falla tan especial desperte recels. "Per al món faller som unes bestioles rares. I els sectors progressistes ens estigmatitzen per ser fallers", es queixa el sociòleg, que defén la implicació d'Arrancapins en la normalització del valencià, "l'única llengua" que la comissió utilitza en els seus actes, en el monument i en el llibret.

Com les falles no són exclusives de la ciutat de València, altres municipis tenen el seu Arrancapins particular. Un exemple està en Sueca, on les falles cada vegada tenen més difícil trobar algú que vulga ocupar el càrrec de fallera major, un honor que obliga a rascar-se la butxaca. A la falla Via del Materal no se li ha plantejat aquest dilema, perquè mai no ha volgut tindre reines. "Ací tots som iguals", proclama el seu president, Salvador Sánchez. L'origen de la falla es remunta a principis dels 80, quan 12 amics van decidir crear una agrupació inspirada en els seus ideals "esquerrans i valencianistes". Un d'ells va ser Anicet Lamolda, que encara recorda els obstacles que els va posar la Junta Local Fallera de l'època: "al principi no ens va admetre com a falla per no tindre fallera major. El primer any en tots els actes ens van obligar a desfilar després de les brigades de neteja. Com si estiguérem expulsats".

Passats els anys, el Materal és una falla totalment integrada en les festes. Un dels seus membres va arribar a presidir la JLF que fa anys els marginava. I tot això sense renunciar als seus senyals d'identitat: l'estendard de la comissió és el Penó de la Conquesta, i la barriada sempre es decora amb banderes quadribarrades sense franja blava. A més d'impartir cursos de valencià, la falla ha marcat tendències en l'àmbit de la indumentària. "Mai hem volgut anar vestits de panderola", assenyala Lamolda en referència al vestit negre predominant fins fa uns anys. El Materal va ser la primera falla de la ciutat a lluir peces de vestir de saragüell o torrentí, i la resta de comissions les ha anat adoptant progressivament.

Via del Materal té un ànima bessona que viu a només cinc quilòmetres, encara que és uns anys més jove. S'anomena El Raconet, va nàixer en 1992 i en el seu casal es reuneixen professors de tabal i dolçaina, mestres de valencià i membres de grups de danses tradicionals. És una falla atípica, "i això fa mal", segons aclarix el seu president, Carles Prats. "La JLF va a per nosaltres, a carregar-se tot el que defenem. I ha començat prohibint que les falles usen quadribarrades". També els exigien tindre fallera major, un càrrec que El Raconet es resisteix a implantar. Una altra peculiaritat és que les seues falleres no porten banda: "Vam deixar de comprar-les perquè no se les posaven. Així ens hi estalviem un dineral".

A pesar de les seues friccions amb la resta d'agrupacions, El Raconet no se sent una falla radical. Però la seua idiosincràsia ha despertat odis entre els sectors acostats a sectors ultres, que van arribar a embrutar la porta del casal amb pintades. "Les postures s'estan radicalitzant. Hi ha molts que ens recolzen i altres ens avorreixen. Ja no hi ha matisos entre el blanc i el negre", afirma Prats.

En opinió del sociòleg Gil-Manuel Hernàndez, autor de l'estudi «Falles i franquisme a València», totes aquestes comissions canalitzen el rebuig als aspectes "més casposos i rancis" de la festa, "una estructura ideològica heretada del franquisme que costa molt de canviar". No totes les falles s'ajusten a aquest patró, "i algunes, sobretot en el barri del Carme, aposten per una estètica diferent i contracten artistes més compromesos, encara que mantinguen una estructura de falla convencional". Però la majoria, segons Hernàndez, segueix ancorada a postulats conservadors. "A curt termini, les falles alternatives estan condemnades a la marginalitat, perquè el món faller està blindat contra aquest tipus de propostes. Però molts fallers estan a favor del canvi, i casos com el d'Arrancapins són necessaris per a demostrar que hi ha una altra manera d'entendre les Falles".

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comentaris:

Blogger Unmei ha escrit...

Ala!! No en tenia ni idea!! La vritat es que em sembla molt be aquestes iniciatives!!!

20 de març, 2007 20:56  
Blogger èlsinor ha escrit...

Jo, per desgràcia, me n'he assabentat tard, però l'any que ve promet visitar-les :)

20 de març, 2007 21:19  
Blogger Déric ha escrit...

potser aquest serà un motiu per tornar a les falles

20 de març, 2007 22:28  
Blogger èlsinor ha escrit...

Doncs sí :)

21 de març, 2007 00:27  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home