Doble ració

Imatge: Salonet interior del Mikoniwa a l'antic aljub romà (20/01/2007)

Diuen que mai no s'ha de dir que d'aquesta aigua no en beuré, i amb tota la raó: dilluns proppassat deia que no tornaria més al Mikoniwa per la qüestió de l'olor a fregit que quedava a la roba, i mira, aquest dissabte hi hem tornat els de l'altre divendres i dues parelles més d'amics.

Aquesta vegada, però, vam sopar a l'antic aljub romà que fa de salonet privat, una mica estret --només hi caben unes set tauletes-- i amb un sostre baix, però amb l'avantatge que és també zona de no fumadors, i, sobretot, on no arriba l'olor de la cuina i no se t'enganxa a la roba, de manera que la visita encara va pagar la pena...i això malgrat els problemes per a aparcar prop, que fins i tot l'aparcament públic de la Plaça de la Reina estava complet cap a quart i mig d'onze de la nit.

Ara, que més que no pas del sopar, estava jo més pendent d'on acabar la nit, perquè, des que no vaig ja a Le Club (l'any passat era The Place; abans, 100 Guineas i Barraca Bar; i en la seua millor època, Kypros), estic anant-me'n a casa cap a les quatre de la matinada, i la veritat és que em sembla massa prompte per a les hores a què jo estic acostumat a tornar-hi.

La qüestió és que ja tenia ganes d'anar a Treinta y Tantos, un lloc del que m'havia arribat alguna opinió favorable de gent que també va a Gasoil, així que era més o menys fiable, però mentre estàvem sopar una de les amigues em va contar d'algú que li havia dit que no hi pensava tornar i que no valia la pena.

Bé, la veritat és que no em va acabar de fer, que no era realment allò que m'esperava ni tampoc hi vaig vore gent de la que va normalment a Gasoil, i és una llàstima perquè, amb una lleugera desviació, em ve de camí a casa, i no hi és gaire lluny. Ara l'ambient és de gent una mica més major de quan el local era Salamandra o 69 monos sobre un cable de acero, però dissabte n'hi havia molta mescla, tant d'edats com d'aspecte.

No sé, no m'hi vaig quedar gaire convençut, però, clar, és que tampoc és aquest un cap de setmana normal, ja que ahir era festa local a València (era el patró de la ciutat, Sant Vicent Màrtir) i n'hi ha gent que ha tingut pont de tres dies i l'ha aprofitat per marxar fora, així que hauré de tornar-hi un cap de setmana més normal, tot i que després de nadal a la gent li costa més d'eixir de copes.

En fi, que no siga per no provar-hi, que hi ha més dies que llonganisses...i nits també!