Locals nous

Per fi aquest dissabte --o ja diumenge, ben mirat-- m'he gitat a una hora que per a mi era la normal en dies d'eixida: les sis del matí tocades.

I és que, després de tants caps de setmana marxant a casa quan tancaven els pubs a dos o tres quarts de quatre de la matinada, despús-anit vam anar de discoteca i ens hi vam quedar una bona estona, ja que, la veritat, s'hi estava molt millor que no al Treinta y Tantos la setmana passada, i això que la nit no pintava gaire bé perquè la vam començar sopant quatre pizzes familiars per a huit persones en casa d'uns amics, que ens van fer canviar la idea que portàvem primer de sopar per la zona de Cánovas.

En fi, que a continuació vam marxar a la zona de Juan Llorens, on feia molts anys que jo no hi anava (de fet, només hi he estat un parell de voltes), i ens vam estar al Café Carioca, un dels seus locals més emblemàtics. La impressió que me n'he endut és bona, tot i que hi havia molt de buitre: els uns, pareixien acabats d'arribar dels pobles dels voltants, amb caçadores, camises de quadrets i jerseis; i els altres, molt jovenets i amb samarretes --algunes, amb els colors de les seleccions de futbol-- i jerseis fins de mànega curta arrapats al cos, i generalment amb els cabells molt curts. Almenys l'element femení sí que valia la pena, encara que no sé quant de temps s'hi mantindrà així vista la pobra contrapartida que se'ls hi ofereix.

(Segueix)

Després d'una breu estada a un local proper, on coneixien a no sé qui, vam marxar finalment cap a la discoteca, a Pachá Valencia, on jo encara no havia estat. Ací sí que hi ha color i val la pena anar-hi...malgrat els 20€ amb consumició que costa l'entrada: jo no sé a qui coneixien, però les cinc xiques van entrar debades i nosaltres tres només vam pagar 15€ cadascú, i després m'he assabentat que, si només n'haguérem sigut quatre, ens haurien deixat pujar a la zona VIP i ens haurien regalat la botella de xampany...per la qual cosa cobren 200€!

La sala principal és gran i molt alta, i, com Cormorán, em recorda una nau industrial reformada i redecorada; a un lateral, que és on estan els wàters, hi ha una sala més xicoteta --Pachachá, l'anomenen, amb una capacitat de cinc-centes persones-- amb un altre tipus de música, més comercial, així que teniu per a escollir; i, si teniu vocació de 'voyeurs', sempre podeu reservar una tauleta a la zona VIP, que s'enlaira cinc metres sobre la pista principal.

Malgrat estar bastant apartada i ser cara, em sembla que hi tornaré alguna vegada més perquè no negaré que m'hi vaig trobar a gust; igual després, amb més deteniment, hi veig alguna cosa que no m'agrade, i també tinc encara pendent una altra visita a Treinta y Tantos, però ara com ara em quede amb Pachá.