(Des)memòria

Quina cosa més curiosa que és la memòria!

Hui mateix he perdut més de mitja hora perquè, en lloc de vindre-me'n directament a l'apartament en haver acabat de treballar com era la meua idea, he tornat abans a València per a comprovar si havia deixat tancada o no la porta del balcó, que em dóna al carrer i que sé que tenia tota la persiana alçada.

Recordava perfectament haver-la obert quan he arribat del gimnàs aquest matí però era incapaç de recordar si l'havia tancada, malgrat que la lògica em deia que sí i que, si no ho recordava, és perquè el fet de tancar-la abans d'eixir de casa és un dels molts hàbits que he adquirit i que faig automàticament, sense parar-hi ja gaire atenció; el cuquet del dubte, però, ha començart a rosegar-me gairebé de seguida que he eixit de casa, i a la fi m'ha pogut.

La porta, clar, no m'ha calgut ni pujar-hi per a poder vore des del carrer mateix que estava tancada, però així m'he quedat ja tranquil, que amb el pont del 9 d'octubre era un cap de setmana llarg que s'hauria estat casa oberta i exposada a qualsevol canvi brusc de l'oratge com la pluja o el vent, i per mitja hora dalt o baix no cal fer gaires escarafalls, que de segur hi haurà qui demà encara treballarà, i no com jo; ara, a gaudir d'aquest primer pont i a acomiadar-me de l'apartament fins Pasqua o l'estiu.