Santoral

Hui és Sant Roc, un dels pocs dies de l'any que conec pel nom del sant que s'hi celebra tant per raons familiars com per ser el segon dia de les festes d'agost, les més 'grosses' de l'estiu.

I és que, si hi pense, només me'n conec un grapat d'aquests dies, i més que res perquè estan associats a alguna festivitat de tipus local, nacional o estatal: Sant Miquel, Sant Pasqual, Santa Caterina, Sant Vicent, Sant Josep, Sant Pere, Sant Joan i Sant Jordi i Sant Valentí (amb el corresponent Sant Dionís valencià), a banda dels dies consagrats a les verges de Gràcia, del Pilar, del Carme i la Puríssima.

Supose que amb la Revolució Industrial i la migració a les ciutats (que ací han tingut lloc més tard que a la resta d'Europa) se n'ha perdut el record i el sentit, que se m'antulla agrícola i tradicional, propi d'un ritme de vida més lent i natural, la majoria de les vegades cobrint amb celebracions cristianes els cultes ancestrals (o 'pagans') d'altres déus, perquè no hem d'oblidar pas que 'pagà' vol dir realment 'pagès' (del llatí paganus, derivat de pagus 'llogarret, vilatge').

És per això que tinc certa curiositat per llegir-me Los santos inocentes de Miguel Delibes, perquè em sona haver sentit o llegit que, situada en la "España profunda" i rural, s'hi reflecteix especialment aquesta manera de viure antiga, amb l'ús del santoral per a expressar-hi les dates i, per extensió, el pas del temps.

Clar que abans m'hauré d'acabar les set-centes pàgines i escaig de Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, d'Eduardo Pons Prades, que m'estic llegint ara.