Helena

La xiqueta va mirar cap al sud-oest, al cim de les altes muntanyes que s'estenien a menys d'una jornada de marxa del campament del seu clan.

Ella, és clar, no podia haver-ho sabut de cap de les maneres, però la mare de sa mare, que ja hi havia viscut molts hiverns, li contava que, temps era temps, aqueixos cims més propers estaven plens de neu i gel, que sovint arribaven ben a prop del campament, i no com ara, que la neu havia desaparegut del tot dels voltants i el gel de la majoria dels cims més propers, i s'hi havien obert camins cap a altres terres més enllà.

Els mirava, els cims, i pensava que potser a l'altra banda també hi hauria una xiqueta com ella ajudant els seus pares, o que hi hauria terres i boscos i un riu tan gran com aquell del que parlava sa mare, i que li agradaria anar-hi i vore-ho tot, i jugar amb aquella altra xiqueta, però ara no, que havia d'ajudar els pares i la mare ja estava cridant-la.

(Segueix)

I els hiverns van anar passant i la xiqueta es va fer muller, i, gairebé de seguida, esposa; i, no gaire més tard, mare. I, mentre acomiadava a la seua filla, que marxava a l'altra banda de les muntanyes amb el seu marit i una part del clan d'aquest, sense que ho sapigués, a l'altre extrem de la mar, en direcció on naix el sol cada dia, hi havia un xiquet mirant pensívolament les onades i preguntant-se com serien les terres on anava a dormir cada nit el sol.

I després de més de sis-centes generacions de filles de filles de filles...d'aqueixa xiqueta, i de fills de fills de fills...d'aquell xiquet, una d'elles i un d'ells s'hi van trobar a les terres que hi ha al sud d'aquells cims que veia la xiqueta, i a la vora de l'altre extrem de la mar que veia el xiquet, i s'hi van unir i van engendrar fills i filles, el primer dels quals mirava per la finestra de l'apartament nord enllà, cap als Pirineus, meravellant-se dels assoliments de la ciència, que gràcies a l'ADN mitocondrial li havien fet descobrir a l'avantpassada més antiga del seu llinatge matrilineal, l'anomenada Helena, i, gràcies a l'ADN conservat al cromosoma Y, a l'avantpassat més antic del seu llinatge patrilineal.