Matí d'agost
Imatge: Mercuri volant, de Giambologna (1580)
Aquest matí està fent-hi un dia radiant, amb un cel blau i sense cap núvol, però amb la fresqueta provinent d'una atmòsfera neta i d'un suau airet que feia temps que no havíem tingut.
Anit ací el vent va bufar de valent, però era un vent càlid que no refrescava gens i que mantenia a la mar, ben endins, uns nuvolots blanquinosos il·luminats per rellamps incessants, contrastant visualment amb la foscor de la nit.
Ara, però, fa un oratge tan agradable que abelleix pujar al cim més alt dels voltants i gaudir de la vista sense cap boirina costanera que ens hi destorbe, i, més enllà del sol emmirallant-se en la superfície de la mar i de la massa blavosa i prominent de les Columbretes, atalaiar l'horitzó buscant-hi alguna jovenívola forma aèria en trànsit pel turons de la terra jònica...
El que fa és calor, molta calor!
Doncs ací, a la voreta de la mar, i aquests dos dies, no :P