Embolics familiars

Imatge: (c) Familia antigua, per J.Aramberri Arija, Exposición Agosto 2001.

Diumenge passat va vindre de visita una cosina germana de mon pare de Borriana.

Jo sempre havia sabut que el meu avi era originari d'aqueixa població i que s'havia establit a Vila-real en casar-s'hi amb una òrfena de dihuit anys, la meua àvia, i que darrere hi havia deixat un germà i dues germanes que havien tingut diversos fills, entre ells aquesta cosina de mon pare, que em va dir que el seu besavi —rebesavi meu, per tant— era de Nules, i que es va casar amb una borrianenca.

Ara bé, aquest home era vidu i venia ja de Nules amb tres o quatre fills i filles, el major dels quals tenia vint anys; amb la meua rebesàvia, Maria Antònia, va tindre un xiquet —el meu besavi— i tres xiquetes, dues de les quals van morir de menudes, i pel que sembla els altres fills no van acceptar gaire bé aquest nou casament i els seus germanastres. I no ho van acceptar fins el punt que, en morir primer la meua rebesàvia "del còlera" — una atribució normal quan es desconeixien les causes reals de la mort— i poc després el meu rebesavi, es van desentendre totalment dels seus petits germanastres i pretenien que se'n fera càrrec la beneficència pública, amb la qual cosa perdrien fins i tot el cognom.

La situació la va resoldre un conegut de la família, jutge, que va acollir els dos germanets fins que van ser majors, i que en la seua generositat li va donar com a regal de noces al meu besavi un hort i una casa, que crec que la família de Borriana encara conserva; amb els germanastres no van tornar a tindre cap tracte, i l'únic d'aquesta branca familiar que se li adreçava com a 'oncle' al meu besavi era un nebot advocat, i això d'amagat de son pare.

Així que, sense esperar-m'ho, m'he trobat no només que la meua família paterna sembla originària de Nules, on hi ha gent amb el meu cognom i igual són cosins llunyans meus, sinó que a Borriana n'hi ha dues branques, l'existència d'una de les quals desconeixia...per raons òbvies en saber-ne la història.

I ara que em parlen a mi de 'culebrons' televisius...