Declaració d'intencions

Ad Hermionen ut papillas contegat

Praedico, tege candidas papillas
nec quaeras rabiem ciere amantum.
Me, quem frigida congelat senecta,
irritas male calfacisque: quare,
praedico, tege candidas papillas
et pectus strophio tegente vela.
(...)
aut, senex licet, involabo in illas,
ut possim iuvenis tibi videri.
Tithonum, Hermione, tuae papillae
possunt ad iuvenis vocare munus.

No em provoques...
"T'ho avise, tapa't les blanques mamelles i no vulgues excitar els teus amants.

Fins i tot a mi, a qui ja afebleix la freda senectut, m'enardeixes de mala manera i m'estàs escalfant, així que, t'ho avise, tapa't les blanques mamelles i cobreix-te el pit amb un vel que te'l tape (...) o, tot i que vell, em llançaré per elles de tal manera que podré semblar-te jove. I és que fins i tot a Titó, Hermíone, les teues mamelles el poden invitar a tasques pròpies d'un jove." (Giovanni Pontano, Hendecasyllabi seu Baiae I,4)