Esperant el divendres

Imatge: The Supper Call, per Charles Wysocki.

Ahir, amb un ràpid viatge a València i una estada de poc més de tres hores, vaig deixar ja enllestida l'organització del sopar de divendres, eixe del que ma mare encara no en sabia res i del que curiosament no ha fet cap objecció en assabentar-se'n.

A les 22h, sopar; i, després, de marxa, tot i que hauré de vigilar especialment no passar-me amb la beguda, que a l'endemà de vesprada tinc la boda d'una cosina i, com en totes les bodes, cal estar ben despert i en bones condicions per a no perdre-hi detall de les amigues fadrines de la núvia, que de segur que alguna n'hi haurà i aquest és un dels moments en què solen abaixar la guàrdia, hehehe...

Ara, que un pardalet m'ha dit que la jo march, que també hi serà al sopar de divendres per dret propi, hi anirà momentàniament sense parella i en pla single, així que, per si de cas, espere que no se li acudisca somiar gaire més abans de divendres, que ja sabeu que, tot i que la cara puga ser molt dura, la carn és dèbil... :D