A trenc d'alba
(...)
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
(Pablo Neruda, "Veinte poemas de amor y
una canción desesperada", poema 20)
I, malgrat tot, ben prompte s'hi farà de dia, ainalma, i la nit passarà...
publicat per èlsinor a les 12:06:00 a. m.
per sort! a mi m'agrada més el dia. Les coses es veuen més clares...
Gràcies, Èlsinor!
"Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido."
a la nit, quan estas baix de moral, tot es veu molt més negre, sort que més tard o més d'hora surt el sol i es fa de dia!