Ganes de soledat

Imatge: Flying Alone, per Songhua Fu (2005)

De vegades trobe a faltar tenir tota la casa —en aquest cas, l'apartament— per a mi només, sense sentir-me controlat de cap manera per ningú i fent tot allò que em vinga de gana sense haver de sentir-hi cap sermó.

Despús-anit vaig eixir per primera —i única!— vegada a l'estiu un dia feiner aprofitant que l'amic amb qui hi vaig tenia aquestes dues setmanes de vacances i ell havia vist l'altre dijous que hi havia bastant d'ambient pel poble i pels locals de vora la platja del Grau de Castelló.

Doncs no vegeu els comentaris de ma mare dient-me que era un malgastador, que què volia dir eixir tants dies, que si ella haguera fet igual no tindríem tot el que tenim, etc.; i no va millorar gaire la situació quan li vaig replicar que, a més de l'usual dissabte, també hi eixiria a sopar divendres (és a dir, anit) perquè a l'altra setmana tinc una boda dissabte i no podré estar a Benicàssim (i tampoc divendres perquè tinc un sopar a València, però això encara no li ho he dit...).

Total, que anit no vaig poder aguantar-me i mentre eixia de casa li vaig amollar:

—Me'n vaig a buscar fora allò que no trobe a casa...i no m'hi esperes a sopar!