De sopar

Imatge: © A la barra de La Manduca, per Èlsinor (26/08/2006)

Anit vàrem tornar a sopar com tots els dissabtes a La Manduca.

Era una ocasió una mica especial perquè el cap de setmana que ve me'l passaré sencer fora i fins a l'altre no podrem tornar-hi, així que ens vàrem demanar un menjar també diferent:

— com a entrants, ous quadrats i carpaccio de tonyina amb sushi de gambes i pasta de wasabi;
— com a plat fort, un entrecot de vedella al roquefort i unes kokotxes de bacallà amb gambes i musclos a la marinera;
— de beguda, un Protos, vi de la Ribera del Duero;
— de postres, dues coses gelades: una viennetta (molt semblant a la comtessa) i un tall de gelat de crocanti amb xocolate;
— i, per a acabar, dos carajillos: l'un de rom i l'altre de Bailey's.

Total, que ens hi vàrem deixar 76€ però vam sopar bé, i a més així corresponem alhora que fomentem el tracte de favor que ens hi atorguen a l'hora de donar-nos taula, ja que no ens hi cal ni reserva, mentre que davant de nosaltres han rebutjat altra gent dient-los que no hi havia taula o que s'haurien d'esperar més d'una hora (i, a més, de veritat, que el lloc està sempre de gom a gom).

A més del menjar hi ha una altra raó per la qual vam decidir venir a sopar ací cada dissabte i no a cap altre lloc, i és que és un dels llocs on més dones hi ha per metre quadrat. Per exemple, les de la foto són Anna i Helena, dues russes a les que vam conèixer ací perquè també hi vénen habitualment, i, tot i que encara no els hem proposat sopar amb nosaltres, les primeres passes ja hi estan fetes...