Alliberament de Paris

Imatge: El half-track Guadalajara a l'Hôtel-de-Ville (París, 24/08/1944).

Si llegiu l'història oficial —i més encara la francesa— voreu com recorden la data de hui dient que el 24 d'agost de 1944 tropes franceses de la II Divisió Blindada sota el comandament del general Philippe Leclerc van alliberar París dels alemanys.

Allò que no hi diuen és que tant en aquesta divisió (que desembarcarà en Normandia un mes i mig després del dia-D i acabarà la guerra a Berchtesgaden) com en la I Divisió Blindada del general Jean de Lattre de Tassigny (que farà la campanya d'Itàlia i desembarcarà a Provença el 16 d'agost de 1944) hi ha nombrosos republicans espanyols, que ja abans havien lluitat en la Legió Estrangera francesa a Noruega, Àfrica i Síria, i que s'havien cobert de glòria a Bir-Hakeim i El Alamein.

De la II Divisió Blindada, un 20% dels seus efectius originals són republicans de tots els racons de l'Estat, però on predominen són al Regiment d'Infanteria del Txad i en especial a la seua punta de llança, la 9a Companya (comandada pel capità francès Raymond Dronne) del 3er Batalló (comandat pel brigadista internacional francès Joseph Putz). I són precisament els espanyols d'aquesta companyia els qui entren primer en París per la Porte d'Italie a les 20:20h i qui prenen l'Hôtel-de-Ville (és a dir, l'Ajuntament) a les 21:33h sempre a bord dels seus half-tracks blindats Guadalajara, Teruel, Madrid i Ebro, tots noms de batalles de la Guerra del 36.

Per cert que l'ajudant del capità Dronne, i, per tant, alliberador també de París, va ser el tinent Amado Granell, de Borriana, qui en tornar a Espanya iniciarà en València un negoci que encara continua i que de segur vos sonarà: la botiga d'electrònica Radio Colón, al carrer d'aquest mateix nom, ja prop de la Plaça de Bous i de l'inici del carrer Xàtiva.

Però, a més d'aquests soldats, també hi van haver nombrosos republicans en la Resistència francesa, formant-hi agrupacions autònomes de guerrillers; lluitant al costat dels soviètics en les guerrilles, defenent Stalingrad (on va caure, per exemple, Rubén Ruíz Ibárruri, fill de la Pasionaria) i Leningrad, i també en l'aire com a pilots de caça; o bé organitzant la resistència passiva i d'ajut als més dèbils en camps de concentració com Mauthausen, on es van fer amb el comandament poc abans de l'arribada dels aliats, que van ser rebuts amb una enorme pancarta escrita principalment en espanyol.

Almenys hi ha qui, malgrat la victòria del franquisme, no va perdre-hi mai la dignitat, i és en dies com aquests quan més brilla la seua memòria...