dissabte, de juliol 15, 2006

Llàstima







Imatge: Régine Kolle, Dead Drunk Girl, 2003.


Llàstima de xica.

Normalment la veig amb gent que beu molt, però anit era ella, que estarà pels 25 anys o poquet més, la que més havia begut de tots ells, fins el punt de gairebé ni poder-se mantenir dreta; i el meu amic em diu que, cada cap de setmana a Castelló, igual.

Jo no sé quins problemes tindrà, si és que en té cap a banda d'un incipient alcoholisme, però, jove i atractiva com és, fa pena, pena de vore com malbarata la seua vida i com fa allunyar-se'n aquells a qui potser els interessaria.

I qui li queda? ¿La gent amb la que va, eixa mateixa gent que la deixa beure tant i després —jo ho vaig vore anit— se'n desentén? Eixos..., eixos no són amics ni amigues.

Llàstima, sí, de xica, i que només acabe fent-hi pena.

2 Comentaris:

Blogger flor ha escrit...

verdaderamente es una pena...cuántas vidas echadas a perder. en fin, me alegro de no haber tenido esa clase de amigos, por llamarlos de alguna manera.
un besito, guapo.

17 de juliol, 2006 11:08  
Blogger èlsinor ha escrit...

Però no tot està en què poden fer o no els amics per tu: el principal és què hi fas tu.
Almenys el dissabte la vaig tornar a vore uns instants i semblava no haver begut...o no haver-ho fet tant com la nit anterior.

17 de juliol, 2006 21:12  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home