Llàstima
Imatge: Régine Kolle, Dead Drunk Girl, 2003.
Llàstima de xica.
Normalment la veig amb gent que beu molt, però anit era ella, que estarà pels 25 anys o poquet més, la que més havia begut de tots ells, fins el punt de gairebé ni poder-se mantenir dreta; i el meu amic em diu que, cada cap de setmana a Castelló, igual.
Jo no sé quins problemes tindrà, si és que en té cap a banda d'un incipient alcoholisme, però, jove i atractiva com és, fa pena, pena de vore com malbarata la seua vida i com fa allunyar-se'n aquells a qui potser els interessaria.
I qui li queda? ¿La gent amb la que va, eixa mateixa gent que la deixa beure tant i després —jo ho vaig vore anit— se'n desentén? Eixos..., eixos no són amics ni amigues.
Llàstima, sí, de xica, i que només acabe fent-hi pena.
verdaderamente es una pena...cuántas vidas echadas a perder. en fin, me alegro de no haber tenido esa clase de amigos, por llamarlos de alguna manera.
un besito, guapo.
Però no tot està en què poden fer o no els amics per tu: el principal és què hi fas tu.
Almenys el dissabte la vaig tornar a vore uns instants i semblava no haver begut...o no haver-ho fet tant com la nit anterior.