Somniant-hi

Sovint no me'n recorde, dels somnis de la nit anterior, però segur que n'he tingut perquè són la vàlvula d'escapament natural d'allò que conscientment hem hagut de reprimir i d'interioritzar.

No sabria dir quins m'agraden més, ja que de vegades poden ser molt reals i igual hi sent música com parlar en una altra llengua o el fregament d'una altra pell.

Però, pensant-m'ho millor, crec que els que més m'agraden —i no malpenseu, que vos conec— són...els premonitoris, hehehe.

:D