Invitació a sopar

Com hui encetem un nou cap de setmana i la gent sol quedar per a sopar fora, he pensat en convidar-hi l'amic fabullus, i què millor que fer-ho com al seu homònim, l'amic de Catul.

I així, a més, arreplegue la suggerència —arribada a través de Sebastià Giralt— de triar un poema de Catul que feia Isabel Barceló al seu bloc, Mujeres de Roma, la lectura del qual vos recomane.

XIII. ad Fabullum
CENABIS bene, mi Fabulle, apud me
paucis, si tibi di fauent, diebus,
si tecum attuleris bonam atque magnam
cenam, non sine candida puella
et uino et sale et omnibus cachinnis.
haec si, inquam, attuleris, uenuste noster,
cenabis bene; nam tui Catulli
plenus sacculus est aranearum...

XIII. A Fabul
Si els déus t'afavoreixen, benvolgut Fabul, soparàs bé a ca meua d'ací a uns quants dies...sempre que t'hi portes un bon —i opípar!— àpat i una radiant xicona, vi, sal i facècies de tota mena. Si, com et dic, t'hi portes tot això, guapetó, soparàs bé, que la bossa del teu estimat Catul està plena d'aranyes...

(Segueix)



...sed contra accipies meros amores
seu quid suauius elegantiusue est:
nam unguentum dabo, quod meae puellae
donarunt Veneres Cupidinesque,
quod tu cum olfacies, deos rogabis,
totum ut te faciant, Fabulle, nasum.

...A canvi, però, rebràs un afecte sincer o bé una cosa que és més agradable i exquisita, puix que t'hi oferiré el perfum que Venus i Amors li varen concedir a la meua xicota, el qual, en olorar-lo, farà que pregues als déus, Fabul, que a tot tu et facen nas.