Repòs del guerrer

Dissabte a la nit van servir bé el seu amo i ahir es van estar tot el dia de repòs a la terrassa de l'apartament, penjades a l'estenedor per a airejar-se i despendre's de tota la pudor de fum que hagueren pogut arreplegar-hi.

No va ser, però, una nit gaire normal, la del dissabte: no s'hi veia tota la gent de sempre, ni estaven ella i les seues amigues. I, de bon inici, cal dir que la nit prometia, i fins i tot van vindre-hi a sopar una parella d'amics des de València (bé, de fet, de Canet, on havien anat a l'apartament d'ella a passar-hi el cap de setmana).

Llàstima, doncs, perquè, malgrat haver-li fet un bon paper al seu amo, podrien haver-li'n fet un de millor, i ara els caldrà esperar-s'hi un parell de caps de setmana més desades a l'armari.

Llàstima, sí.