Emprenyament

Imatge: L'ocell engabiat, per Esther Font.


Estic molt emprenyat, molt emprenyat i ja fart d'estar ja gairebé quaranta-huit hores —i ja vorem les que en queden encara— aïllat i incomunicat.

Des de diumenge a migdia no tinc connexió a internet 'gràcies' a ONO, que no sé quin problema hi tindran però que ahir no em deixaven ni comunicar-hi: al seu contestador automatitzat la primera opció era assenyalar si hi tenies cap avaria o no; en cas afirmatiu, com era el meu, t'hi eixia una gravació d'una veu masculina —la de les opcions era femenina— dient que "a la seua zona hi ha un problema tècnic que estem procurant de reparar" i prou.

Ara com ara només puc entrar-hi des del treball, i, com a màxim, només puc aprofitar -hi una mitja horeta lliure, així que ben poca cosa puc fer-hi, i, sobretot, m'és gairebé impossible visitar tots els blocs que acostume de llegir diàriament.

En fi, que em sent com empresonat, engabiat a ma casa i sense un servei que no és precisament gratuït. I m'emprenya molt.