Plugim plujam

Imatge: © Èlsinor, 2006.

Plou, plou i fa molt de fred, i jo m'ho mire neguitós des de casa, des de darrere del vidre, tot pensant que juntament amb les gotes de la pluja s'escola també el temps, esmunyint-s'hi i posant-se fora del meu abast, fugint cap endavant sense donar-me l'oportunitat de retenir-lo, i des de l'interior d'aquesta peixera en què, comptat i debatut, vivim tothom, no puc fer altra cosa que no siga estar-me amb la cara apegada al vidre i els ulls ben oberts, desesperant-me i provant de transcendir-lo, i pense que hauria hagut de fer alguna cosa més que guaitar al carrer perquè 'invoque els déus i ningú no m'escolta', com escrigué el vicentandresestellés a lesacaballesdecatul, però jo no me'n penedesc, com ell, d'haver-los ofès, i per això continua plovent i fent-hi molt de fred, i plovent, plovent, plovent...