Plugim plujam (i 2)

Imatge: ©Èlsinor, 2006.



Plou, encara plou i encara fa molt de fred.

M'he despertat amb mal de cap i m'he alçat per a prendre'm un analgèsic i un cafè —¿no ho sabíeu, que la cafeïna en potencia l'efecte?—, i m'he tornat a gitar fins a quarts de dues de la vesprada, just a hora de dinar.

El dia és gris i tristot, d'una fredor gairebé metàl·lica, i a la nit diuen que encara farà molt més fred que anit, però tant em fa: l'escalfarem anant a sopar —tenim taula per a deu— i, després, de copes, perquè

no hay como el calor
del amor en un bar

i en una nit tan freda tothom buscarà una mica d'escalfor, i qui sap...

Ara, però, continua la tristor d'un mal oratge que no vol cessar.