Carpe diem
...sapias (...) et spatio breui
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
"...tingues enteniment (...) i, com que la vida és breu,
no faces plans a llarg termini. Mentre estem parlant, haurà fugit, envejosa,
l'edat: gaudeix, [doncs], del moment sense confiar gens ni mica en el futur."
(Horaci, «Odes» I, 11, vv.6-8)
publicat per èlsinor a les 12:46:00 p. m.
Ui ui ui, quines "males" intencions li veig a este sàtir...
Al del fresc em referisc, és clar.
Un texto precioso, sí señor, y muy cierto.
Disfruta hoy, disfruta ahora, en este preciso momento de la existencia y sus placeres.Mañana, si todavía estamos aquí, seguiremos disfrutando.
Un beso muy fuerte, Élsinore.
Sí, Jo, sobretot demà, hehehe...
Com? ¿què, fabullus, que em veus "males" intencions? Ah, ui, no, no m'ho deies a mi...
Per causes i raons que ara no és el moment d'explicar, m'he aferrat com un clau roent a la filosofia del "carpe diem". Viure el dia i el moment, gaudint l'instant, del que esdevé i del que se'ns escau al davant dels nassos. Demà, dius?. Demà ja en parlarem, doncs, apa!... ;)
Ens llegim!