París
Imatge: El Sena, per Alexander Chen.
Quina enveja!
Divendres, quan van tancar el Fox Congo, m'hi vaig quedar parlant una estoneta amb Verònica, l'encarregada, i, en dir-li que potser hui aniríem a passar el dia a la neu a Valdelinares —cosa que hem acabat per no fer—, em va dir que ella se n'aniria a Paris hui diumenge a la vesprada i que s'hi estaria fins dijous.
París! Hi he estat dues vegades, una per un pont de desembre i una altra uns deu dies en agost, i en les dues ocasions em va agradar moltíssim malgrat el diferent ambient de la vida normal a l'hivern i de la més relaxada de l'estiu.
És París, la ville de la lumière i de l'amour, una ciutat que en el meu imaginari particular la veig com a la capital europea, mentre que Nova York —on encara no hi he anat— seria la capital del món.
La veritat és que ja fa més de deu anys de la darrera vegada que hi vaig ser, i ja m'està abellint tornar-hi. Ara ja només falta trobar amb qui fer-ho, i a ser possible del sexe femení, perquè així sempre ens quedarà París...
Carm, Élsinor, quina "causalitat", que diria aquell!. La meua filla va arribar a la matinada de divendres de París, en viatge de fi de curs de 4rt. d'ESO. En parla meravelles, i li ha encantat!
Yo estuve hace casi ocho años y la verdad es que me impactó. Lástima que sólo estuve en París unas horas, lo justo para poder subir hasta lo alto de la Torre Eiffel y ver la fachada de la bella Notre Dame.
En Junio vamos toda la familia para la boda de un primo ya que la novia ha vivido allí hasta hace pocos años. Seguro que será una experiencia interesante.
Espero volver a solas con mi niña y entonces amarla en la ciudad del amor.
Ainsss...qué romanticona a estas h oras de la mañana.