Fantasmes del passat

Imatge: Els tancs pels carrers de València (23/02/1981).


No, no ho van aconseguir aleshores i ja mai no ho aconseguiran, fer-nos tornar als seus 'bons' vells temps...

(Segueix)

de matinada arribaren a casa, com sempre feien, i em van
traure del llit on dormia amb la dona, i em varen
humiliar, acusant-me, i em van colpejar a un racó.
veig les venes de sang en els ulls, veig un puny!
penetraren vilment al reducte més íntim, i varen
agafar la meua dona pels cabells, l'arrossegaren
per terra, i no vaig poder fer res per ella, davant meu
ens humiliaren, destrossaren la nostra intimitat,
el nostre matrimoni. la filleta es despertà al seu llit.
em van treure de casa i van dur-me a una comissaria.
em feren retrets, acusacions que ja no recorde. altre cop
em varem pegar i em varen fer prendre un oli ricí.
a grapats m'arrancaven els cabells i les ungles dels peus.
només recorde, tombat a un racó, el qui més manava
i em pegava de sobte colps de peu. vaig signar els papers.
recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.
recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols.
no vull recordar-ho, ho vull oblidar, però torna
el vil pensament de la matinada de la meua detenció.
passaran els segles, i altres ho recordaran quan
jo no ho recorde, no existesca, i venjaran el meu nom,
mesclat amb els noms dels companys que més han sofert.
(Vicent Andrés Estellés, «Exili d'Ovidi» II,1 )