Velis (i 2)
Em xucla l'ànima, la Velis, dia a dia, nit a nit.
Ara, però, tinc por: ha tastat la meua sang i sospite que no en tindrà prou, que ara no aconseguiré d'aturar-la: el joc ha anat massa lluny...
publicat per èlsinor a les 5:42:00 p. m.
Eixa xiqueta encara prendrá mal amb aquest ganivet, oi?... ;)
És que encara és molt joveneta per a saber que hom ha de vigilar què es posa a la boca...
Èlsinor: no fotis que amb eixe ganivet ha tallat el que abans s'ha posat a la boca! Quin mal!... ;)