Mememanies

Ja havia llegit jo el post de la unmei sobre les mememanies i pensava escapar-me'n d'amagat, quan, arribant ja al meu castell, m'ha encertat de ple un cudol(1) de la pedra per a passar-me'n el testimoni, i ací em teniu, escrivint-hi les meues cinc 'manies' mentre escolte la B.S.O. de Gladiator (2000), de Hans Zimmer; quines siguen les meues 'virtuts', al vostre parer vos ho deixe...

Les primeres (que no pas úniques, clar) que se m'han acudit són aquestes:

• No suporte que em toque cap desconegut o que se m'acoste massa; i si s'atura massa prop o barrant-me la visió, ja ni vos ho dic.
• En acabat de dutxar-me, sempre use la part de la tovalla que sembla l'anvers per a eixugar-me la cara i els cabells, i la part del revers per a la resta del cos.
• Pel matí, abans de dutxar-me i d'eixir de casa, haig de deixar fet el llit; si algun dia he d'eixir de pressa per a no fer tard i no he pogut endreçar-lo, em sent gairebé tan brut com si m'haguera dutxat sense haver-me llavat els cabells.
• Quan menge carn, he de llevar-me tot el greix (la cansalada del pernil i tot!), però no perquè puga ser nociu o engreixar-me, sinó perquè des de xicotet que no me l'he poguda empassar; i mai, mai tastaré el conill.
• I, finalment, quan vaig a la llibreria i isc amb una bossa amb llibres, sempre han d'estar-hi cap per amunt i amb la portada en la part exterior, o, dit d'una altra manera, amb el llom en sentit contrari al de la marxa.
  
  

Pel que fa a passar-hi el testimoni, que l'arreplegue el qui vulga, que jo en això (i en altres cosetes...) sóc molt liberal.



Nota:
(1) Cudol: amb 'o' oberta i accent agut, és la variant valenciana de 'còdol'.