Països Catalans
Imatge: Acte del Correllengua 2005 al Camp Nou.
Veig que tant a la premsa com als fòrums d'internet encara cueja el tema dels Països Catalans —sobretot per la manipulació interessada que n'ha fet la dreta—, i així hui mateix, a l'edició valenciana de El País, hi escriu Enric Sòria un article —que, per desgràcia, no està online— amb el clarificador títol de «Escampant odi».
Allò que gairebé tothom hi oblida o tot just desconeix és que l'expressió 'països catalans' és d'origen valencià i ben valencià, ja que, com recull Joan Fuster al seu assaig «Països Catalans 1876» (Serra d'Or, nº 226, juliol de 1978)(1), el primer en usar-la fou l'historiador del Dret Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l' Horta Sud), qui en Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia.Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) s'adona de
Però clar, ells, els espanyols, poden parlar de Hispanoamérica, de lengua española (i no de lengua argentina, o lengua uruguaya, etc.) i posar pancartes als seus camps de futbol a favor del PHN o de la Constitució Europea, o en contra de la devolució dels papers de Salamanca, i no passa res; nosaltres, en canvi, no podem ni fer un acte festiu —i deslligat del club, per cert— reivindicant l'ús i la unitat de la nostra llengua...
Si a més açò ho ajunten a l'acceptació de modificació de l'Estatut català per a començar a boicotejar els nostres (sí, també Ich bin ein Berliner) productes i començar-hi una campanya de catalanofòbia a nivell estatal, ja no cal parlar-hi d'autonomies, ja no paga la pena perdre el temps amb l'Estat federal, ja directament se n'ha de demanar la independència(2):
Notes.
(1) Podeu trobar també l'article de Fuster al recull d'obres seues Contra el nacionalisme espanyol (Col. La mata de jonc, nº 26. Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1994. ISBN: 84-7256-961-6).
(2) Un bloc independentista molt bo: josepsort.Per una Catalunya lliure
Veig que tant a la premsa com als fòrums d'internet encara cueja el tema dels Països Catalans —sobretot per la manipulació interessada que n'ha fet la dreta—, i així hui mateix, a l'edició valenciana de El País, hi escriu Enric Sòria un article —que, per desgràcia, no està online— amb el clarificador títol de «Escampant odi».
Allò que gairebé tothom hi oblida o tot just desconeix és que l'expressió 'països catalans' és d'origen valencià i ben valencià, ja que, com recull Joan Fuster al seu assaig «Països Catalans 1876» (Serra d'Or, nº 226, juliol de 1978)(1), el primer en usar-la fou l'historiador del Dret Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l' Horta Sud), qui en Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia.Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) s'adona de
la comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de los territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reinos de Mallorca y de Valencia, que todavía mantienen como vínculo de unión la misma lengua de origen o de nacimiento, a la cual designaremos con el nombre común y más propio de 'lengua catalana'per la qual cosa conclou que
Este hecho (...) arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre elverdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestros ojos como miembros de una nacionalidad... (pp.5-6)i
continúan formando todavía como un solo pueblo distinto de los demás que componen la gran familia española. (p.10)Així, és normal que, a partir del gentilici de l'idioma, designe el des territoris de la mateixa nacionalitat i parle de
...la legislación de los países catalanes durante el siglo XIII... (p.22)Hi queda, doncs, ben palès quin significat té l'expressió: el mateix amb què va usar-se al Camp Nou el 22 d'octubre per la CAL en l'acte del Correllengua.
Però clar, ells, els espanyols, poden parlar de Hispanoamérica, de lengua española (i no de lengua argentina, o lengua uruguaya, etc.) i posar pancartes als seus camps de futbol a favor del PHN o de la Constitució Europea, o en contra de la devolució dels papers de Salamanca, i no passa res; nosaltres, en canvi, no podem ni fer un acte festiu —i deslligat del club, per cert— reivindicant l'ús i la unitat de la nostra llengua...
Si a més açò ho ajunten a l'acceptació de modificació de l'Estatut català per a començar a boicotejar els nostres (sí, també Ich bin ein Berliner) productes i començar-hi una campanya de catalanofòbia a nivell estatal, ja no cal parlar-hi d'autonomies, ja no paga la pena perdre el temps amb l'Estat federal, ja directament se n'ha de demanar la independència(2):
So let me ask you, as I close, to lift your eyes beyond the dangers of today, to the hopes of tomorrow...
(John Fitzgerald Kennedy, 26/06/1963, Berlin [Occidental])
Notes.
(1) Podeu trobar també l'article de Fuster al recull d'obres seues Contra el nacionalisme espanyol (Col. La mata de jonc, nº 26. Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1994. ISBN: 84-7256-961-6).
(2) Un bloc independentista molt bo: josepsort.Per una Catalunya lliure