'Moralina'

Té la llengua castellana una paraula a la que no he pogut trobar un equivalent simple en la nostra, i ni tan sols Coromines ens pot oferir cap pista al seu «Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana»; es tracta de 'moralina', que el diccionari de la Real Academia Española online ens defineix així:

moralina (De moral, con la t. -ina, de nicotina, morfina, cocaína, etc.). 1. f.
Moralidad inoportuna, superficial o falsa.

Que a què ve això? Doncs que m'acabe de trobar una cosa que ja feia temps que no veia: la traducció al llatí de paraules o paràgrafs sencers d'un llibre que l'autor o el traductor consideren indecents o, cosa més probable, que els avergonyeixen a ells. Ja m'hi vaig fixar llegint en la Col·lecció Bernat Metge algunes traduccions en català de comèdies gregues clàssiques, i la incongruència era, de tan gran, ridícula i risible: en edicions bilingües grec-català t'hi trobaves passatges sencers en llatí, i acabaves tenint-hi una miscel·lània de llengües, una cosa tan postissa com la criatura de Frankenstein o les del doctor Moreau acomparades amb nosaltres.

(Cont.)

Doncs això mateix m'acaba de passar ara tot llegint «Mitología egipcia» de F.Max Müller, qui, en transcriure un papir egipci del 310 a.C. que parla de la creació del món, escriu:

El Maestro de Todas las Cosas dijo después de su formación:
«Yo soy quien fue formado como Khepri.
(...)
Ego sum qui copulavi pugno meo,
libidinem sentivi in umbra mea,
semen cecidit (?) e meo ipsius ore.»

és a dir, "Jo sóc qui s'ha follat el meu puny, / m'he excitat per la meua ombra, / el seu esperma ha caigut (?) de la meua boca".

Ara, que no sé jo què és pitjor, si fer això o deixar en blanc —o amb punts suspensius— el text i adduir-hi motius morals, cosa amb la que sense cap dret estàs corregint l'autor i deixant coixa la seua creació. Almenys, en el cas de la traducció al llatí o a altres llengües sempre podràs trobar qui t'ho traduesca...o, si no, pot causar-te una frustració major per intuir-ne el sentit general però no copsar-ne el detall.

Per a fer-vos-en el càrrec, ací teniu un fragment de «La llave de oro» (Librería Riera. Barcelona, 1860. pp.83-85) de Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) en què descriu les formes de la masturbació (onanismus, manustupratio) femenina (in mulieribus, in femina) i els seus efectes tant físics com morals:

Onanismus in mulieribus:

Prima species, seu clitorismus, est ordinaria, fitque tangendo clitorim, quæ juxta physiologistas est venerei æstri sedes aut praecipuum organum, atque in superiori et media parte vulvæ, id est pudendi collocatur.

Secunda species manustuprationis in femina fit in vagina digitorum, vel quorumlibet instrumentorum introductione.

Tertia est uterina, et fit tangendo collum uteri; et "hæc ultima ceteris pernitiosior est", pues hace a las mujeres estériles, las llena de mil enfermedades, y abre la puerta á la misma muerte.

Las enfermedades que resulta á las mujeres de estas inmundicias son: úlceras o llagas, esquirros, cánceres in collo uteri que las matan, les causa una fluxión que llaman pérdida blanca, y se vuelven de un natural duro é ingrato.

Manustupratio duobus modis fieri potest, completé, et est cum seminis effusione, aut incompletè, cum sicca est et nervosa. Utraque peccatum mortale evadit, atque fatalem influentiam in generali sanitatis statu exercet.

[Citat per Pep Vila al seu «Bocavulvari eròtic de la llengua catalana». Col·lecció La Marrana.Ed.Magrana. Barcelona, 1990]

Per cert, tangendo vol dir 'tocant, fregant', i fit(que) '(i) es fa'.

I si us agrada aquest tema, podeu veure què hi té a dir la sònia al seu diari vermell.