Estatut
Trad. español
Hui començaven al Parlament de Catalunya les sessions sobre la reforma del seu nou Estatut amb un rebombori polític de fons que no ha minvat des de fa dies, sinó ben bé al contrari: Zaplana hi vinculava ahir els recents atemptats d'ETA; despús-ahir era Aznar qui avisava de un cambio de régimen, sin mandato ni consentimiento de nadie i de un riesgo real de fractura nacional; i de les tertúlies radiofòniques i televisives estatals, ja no cal ni parlar-ne, que des del principi de tot n'han anat plenes.
Tot açò ha arribat a la gent del carrer, i una bona mostra de l'efecte aconseguit es pot veure llegint-ne els comentaris al 20minutos; això és el que volia el PP i la seua força de xoc, la FAES: crear una crispació artificial que els afavorís com a paladins defensors d'un suposat ordre constitucional perdut. Volen fer creure que açò és el començament de l'apocalipsi constitucional, de la fragmentació i desintegració de l'Estat espanyol, etcètera, etcètera...
Però, i si així fóra, què? No anem a una Europa unida i única? Si a la fi ha d'haver eixa desintegració, què més els té si comença abans o després? Jo comprenc els catalans i tothom que vulga canviar els seus referents estatals: jo, la veritat, també preferesc ser valencià i europeu de seguida i evitar-me la mediació i, sobretot, aqueixos intermediaris.
Hui començaven al Parlament de Catalunya les sessions sobre la reforma del seu nou Estatut amb un rebombori polític de fons que no ha minvat des de fa dies, sinó ben bé al contrari: Zaplana hi vinculava ahir els recents atemptats d'ETA; despús-ahir era Aznar qui avisava de un cambio de régimen, sin mandato ni consentimiento de nadie i de un riesgo real de fractura nacional; i de les tertúlies radiofòniques i televisives estatals, ja no cal ni parlar-ne, que des del principi de tot n'han anat plenes.
Tot açò ha arribat a la gent del carrer, i una bona mostra de l'efecte aconseguit es pot veure llegint-ne els comentaris al 20minutos; això és el que volia el PP i la seua força de xoc, la FAES: crear una crispació artificial que els afavorís com a paladins defensors d'un suposat ordre constitucional perdut. Volen fer creure que açò és el començament de l'apocalipsi constitucional, de la fragmentació i desintegració de l'Estat espanyol, etcètera, etcètera...
Però, i si així fóra, què? No anem a una Europa unida i única? Si a la fi ha d'haver eixa desintegració, què més els té si comença abans o després? Jo comprenc els catalans i tothom que vulga canviar els seus referents estatals: jo, la veritat, també preferesc ser valencià i europeu de seguida i evitar-me la mediació i, sobretot, aqueixos intermediaris.
publicat per èlsinor a les 11:06:00 p. m.
