Miquel

Trad.español
29 de setembre, Sant Miquel:

Un dels pocs membres del santoral dels que recorde la data, mentre que fa anys i panys gairebé tothom la coneixia nomenant-la pel sant patró que s'hi celebrava. Supose que aquest és un costum de societats més aviat agrícoles que va perdent-se amb el transcórrer del temps i la industrialització, i no menys hi influeix també la pèrdua d'influència de l'Esglèsia en la societat civil.

Si em preguntaren a mi, em declararia, si no ateu, sí agnòstic. Tanmateix, quan arriba aquesta data, sempre me'n recorde d'una manera molt especial en la que la raó hi és bandejada: de sants no n'hi haurà, però el cas de Sant Miquel és diferent perquè el sent molt a prop per ser el patró del meu barri al poble, i el seu dia el recorde com a festiu o mig feiner, amb el sant —a qui durant l'any l'allotjava un dels veïns a ca seua— passejat en la seua peanya pels carrers, mentre el sinyo Enrique —un home ja vell— anava al darrere disparant coets, cosa molt apropiada, aquesta de la pòlvora aèria, per al cap d'un exèrcit celestial.

Ara, però, de festa ja no n'hi ha tanta, tot i que, pel que m'ha dit ma mare fa una estona, encara hi ha qui se'n recorda del sant al barri perquè, malgrat no haver-lo tret de passeig com abans, de coets no n'han faltat al vespre.

Sí, la veritat és que m'hauria agradat ser-hi, perquè hauria sigut com tornar als anys de la infantesa i hauria pogut reviure aquests episodis amb els ulls d'ara; sí, no hauria estat pas gens malament anar-hi.

L'any que ve, que caurà en cap de setmana, miraré d'anar-hi, i potser hi oblidaré el meu agnosticisme i tot...