Memòria (i 2)

Imatge: Presentació de l'informe d'Amnistia Internacional a València.


Fa uns dies parlava jo dels atacs contra la recuperació de la memòria històrica dels morts i repressaliats demòcrates de la Guerra del 36 i del posterior règim franquista; gairebé alhora m'arribava a les mans la finestreta, full informatiu dels socis d'Amnistia Internacional de València, que en el seu número de setembre parla de la presentació de l'informe demanant-hi justícia. Doncs ací en teniu el text sencer:


INFORME:

"Espanya: és hora de posar fi al silenci i la injustícia.El deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista"

(Cont.)


El passat 18 de juliol es va presentar a València i d’altres ciutats espanyoles l'informe d'Amnistia Internacional sobre el deute pendent de l'Estat espanyol amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Va tindre lloc una roda de premsa en què es van exposar els principals punts de l'informe “Espanya: és hora de posar fi al silenci i la injusticia. El deute pendent amb les victimes de la Guerra Civil i del règim franquista”. Amnistia va convocar mitjans de comunicació nacional i internacionals i van intervenir: Antonio Ruiz, president de l’Associació d’Expresos Socials, Hernando Valencia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat Carlos III de Madrid i Carmen Soto, coordinadora d’Amnistia Internacional de València.

D’altra banda, van assistir alguns mitjans, com Canal 9 i Radio Klara i col·lectius de víctimes que no han vist una resposta als seus desitjos. Antonio Ruiz va ser empresonat pel règim franquista quan tenia 18 anys a causa de la seua homosexualitat i va patir les conseqüències, impunes a hores d’ara. La roda de premsa no va perdre interés, però, així com en altres llocs, no va ser molt acceptada per alguns mitjans i persones que pensen que “és obrir ferides”. Nosaltres pensem que la ferida és més gran quan queda impune.

Per a Amnistia Internacional, els crimens en contra de la humanitat no poden ser esborrats per actes de perdó o oblit, els drets de les víctimes d’abusos greus en contra dels drets humans s’han de reconéixer i és necessari posar fi a la doble injustícia quan un Estat priva a determinades víctimes de veritat, justícia i reparació. Espanya no hi és una excepció.

'Hui, 70 anys després, és tard per a moltes persones; però no per a totes. És el moment d’anar més enllà dels actes d'homenatges i la reparació moral, és temps de rehabilitar els drets de les víctimes i assegurar el dret de la veritat el deure de no oblidar', afirma Esteban Beltrán, Director d’Amnistia Internacional a Espanya.

Durant la Guerra Civil (1936 -1939) i sota el règim franquista (1939­ -1975), van ser nombroses les víctirnes de greus abusos que el dret internacional prohibia i condemnava com a crims en contra del dret internacional, entre ells, la tortura, les execucions extrajudicials; els atacs contra població civil; la persecució política, religiosa o racial, els encarceraments arbitraris, els treballs forçats i altres actes definits com a crims en contra de la humanitat. Ni el pas del temps, ni actes polítics de perdó o oblit cancel·len la responsabilitat de l’Estat cap a les víctimes.

“El nostre país demanà l’extradicció de Pinochet i l’Audència Nacional ha condemnat recentment a l’exmilitar argentí Scilingo per crims de lesa humanitat, aplicant el principi de jurisdicció universal. Pensem que les conseqüències de la Guerrra Civil i les seues víctimes, i les víctimes del franquisme s’han oblidat. El silenci i la impunitat no es poden admetre, les víctimes d'ambdós bàndols han sigut dividides. En cap cas hi ha hagut una investigació imparcial capaç d’oferir veritat, justícia i reparació per aquelles víctimes del seu propi país que van patir abusos greus durant la Guerra Civil i el règim franquista” assegura Beltrán.

Recomanem al govern espanyol que adopte mesures per a garantir la memòria col·lectiva pel que fa als crims del passat, afirmant el dret a saber i el deure de no oblidar. La preservació d'arxius, el seu accés i incloure mesures a l’àmbit educatiu, són aspectes que l'Estat Espanyol ha d’assegurar. Amnistia ha obert una porta amb la presentació d'este informe, i continuarem treballant en ella.