Fumadors
Ahir va aprovar-se al Congrés espanyol la llei que prohibeix fumar al treball; ara, tan bon punt siga aprovada al Senat, hi ha que aplicar-la i que es complisca amb rigor, però em tem que els no fumadors haurem d'acabar o fent-hi ulls grossos o denunciant els propis companys insolidaris i infractors —o la paraula que més s'hi escau serà 'delinqüents'?
Aquests, a fi de justificar-s'hi, usen els sofismes més estrambòtics i inversemblants, i només cal llegir la columna que hi dedica al Levante d'ahir Alo Montesinos, un fumador confés, per a adonar-se'n: que si ha pagat 150€ per un sopar i si la resta dels comensals hi prenen begudes alcohòliques sense que ningú no els ho prohibisca i a més ha d'aguantar un nen cridaner a qui els seus pares no li fan cap cas, ¿per què no ha de poder-se ell encendre una cigarreta o un cigar?
També hi ha qui —com jo mateix l'hi he sentit— diu que se li estan retallant les seues llibertats, que se l'està tancant en un ghetto o que la contaminació dels vehicles és més roïna però ningú en diu res ni els deixa de banda, i que per ací s'ha de començar més que no pas pels fumadors.
Clar, allò que no volen veure-hi és que ells estan obligant a fumar —vulguen o no— a tota la gent que tenen al seu entorn —i on són ara les llibertats d'aquests?—, i més encara, que estan enverinant-los a poc a poc amb el fum de les seues cigarretes. I el mateix resultat final tenen les accions d'altres i els tanquen o fins i tot els executen, així que encara poden donar gràcies perquè només se'ls impedisca fumar en llocs públics.
Jo pense que cadascú és lliure de disposar de la seua vida, i, evidentment, també d'escollir el moment de la seua mort si així vol fer-ho; ara bé, el que també vull és ser lliure de decidir el meu destí i que no m'hi arrosseguen uns capsigranys que, a sobre, abusen de la seua llibertat per a aixafar la meua.
En fi, que si alguna vegada em deixe portar per la vehemència del moment i li pose la mà damunt a cap d'aquests nicotinòmans, excuseu-me pensant que és en defensa de la meua vida.
Aquests, a fi de justificar-s'hi, usen els sofismes més estrambòtics i inversemblants, i només cal llegir la columna que hi dedica al Levante d'ahir Alo Montesinos, un fumador confés, per a adonar-se'n: que si ha pagat 150€ per un sopar i si la resta dels comensals hi prenen begudes alcohòliques sense que ningú no els ho prohibisca i a més ha d'aguantar un nen cridaner a qui els seus pares no li fan cap cas, ¿per què no ha de poder-se ell encendre una cigarreta o un cigar?
També hi ha qui —com jo mateix l'hi he sentit— diu que se li estan retallant les seues llibertats, que se l'està tancant en un ghetto o que la contaminació dels vehicles és més roïna però ningú en diu res ni els deixa de banda, i que per ací s'ha de començar més que no pas pels fumadors.
Clar, allò que no volen veure-hi és que ells estan obligant a fumar —vulguen o no— a tota la gent que tenen al seu entorn —i on són ara les llibertats d'aquests?—, i més encara, que estan enverinant-los a poc a poc amb el fum de les seues cigarretes. I el mateix resultat final tenen les accions d'altres i els tanquen o fins i tot els executen, així que encara poden donar gràcies perquè només se'ls impedisca fumar en llocs públics.
Jo pense que cadascú és lliure de disposar de la seua vida, i, evidentment, també d'escollir el moment de la seua mort si així vol fer-ho; ara bé, el que també vull és ser lliure de decidir el meu destí i que no m'hi arrosseguen uns capsigranys que, a sobre, abusen de la seua llibertat per a aixafar la meua.
En fi, que si alguna vegada em deixe portar per la vehemència del moment i li pose la mà damunt a cap d'aquests nicotinòmans, excuseu-me pensant que és en defensa de la meua vida.
publicat per èlsinor a les 8:40:00 p. m.
