No estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
(J.Salvat-Papasseit, Mester d'amor)
Etiquetes de comentaris: Joan Salvat-Papasseit, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 2:00:00 p. m.
És en temps de "mancança de" quan de veres i realment aprecies i valores el "fet d'estimar-se". Molt bonic el misatge que transmet la fotografía. BON NADAL, company!
Molt bonic el contingut, sí, però també el continent...o no? I molt bon Nadal a tu també, pedra :)
veritats com temples, sí, senyor! que gran Papasseit!
no s'han d'estalviar gens els petons!
Ja en prenc nota, ja, deric ;)
Més que no pas com temples, nimue, com catedrals...