Periple gastronòmic

Aquest cap de setmana ha representat el final d'un periple gastronòmic que ha durat tot el mes de juliol, arraconat temporalment el costum d'anar a sopar a La Manduca cada dissabte a la nit més perquè hi han sovintejat les visites dels amics de València que no pas per nosaltres mateixos.

A banda de La Manduca, principi i final del nostre trajecte, per ordre cronològic hem estat sopant a Pipes i Carasses, La Estafeta i a Divino, resto-bar, que tenen en comú una cuina basada sobretot en la carn.

A Pipes i Carasses (C./ Dolors, 73) ens hem trobat la millor carn de totes, fins i tot més bona que la que podem trobar, per exemple, a El Rebeco en València...i això són ja paraules majors: sublim i no gaire car el seu 'chuletón a la piedra' per a dues persones, que podeu fer-vos al vostre gust en la pròpia taula, i sorprenent l'entrant que han anomenat 'pipes i carasses' i que li dóna el seu nom al local, un lloc apartat i de decoració inexistent que sembla més aviat un bar normal però que s'ho fa perdonar per la qualitat del seu menjar i la mestria dels seus cuiners.

A La Estafeta (Passeig Pérez Bayer, 35) el nostre plat fort va ser la carn a la brasa, que, malgrat estar bé, no arriba a igualar la de Pipes i carasses; bons també els entrants i les coses de 'picoteo, però amb plats amb un preu desmesuradament desproporcionat: per exemple, per una amanida ens van cobrar 12€...més que per un dels plats de carn que havíem demanat (10€)!! El lloc està molt bé, en una casa antiga ben decorada; o, si ho preferiu, podeu menjar també a la terrassa exterior.

El més fluix, potser perquè n'esperàvem més, va ser Divino, resto-bar (C./ Sant Tomàs, 98), un lloc --també amb terrassa exterior-- de carns argentines: panada argentina, molt bona; i entrecot de vedella argentina a la brasa, més fluixa (tant, que jo diria que la vedella seria argentina, però borda). Molt bones també les postres, de les que jo vaig menjar el 'panqueque de manzana'. Per cert, i jo no ho sabia, que també a la platja tenen un altre local al complex 'Centrocasim', un poc més enllà de la zona de l'Eurosol.

I, de La Manduca (C./ Sant Tomàs, 69 i C./ Dolors, 5)...de La Manduca o com morir d'èxit en parlarem en un altre post, com deien --bé, no exactament, així-- el Tip i Coll.