A les Santes
Ahir, de colp, en la meua excursió setmanal vaig portar a terme dues de les rutes pel Desert de les Palmes que hi proposen els fullets de la Conselleria de Territori i Habitatge: la pujada al cim del Bartolo (729m) per la Porteria Vella i continuació cap a l'ermita de les Santes, a l'altre vessant de les muntanyes (nº 3), i un itinerari circular de 3,8km per l'ermita de les Santes (nº 9).
Per a tornar, però, no vaig seguir la ruta del fullet muntanya amunt sinó que la vaig allargar eixint a la carretera de Cabanes a Orpesa (CV-148) i entrant pel camí de la Font Tallada fins a baixar per la senda entre les Agulles, com solc fer habitualment; en total, 34.7km, i amb un horari calcat del de l'excursió anterior. Certament que hi he fet menys quilòmetres, però també ara hi havia més dificultat per haver-me mogut gairebé sempre per muntanya, com podeu vore ací o en el perfil del terreny recorregut ací.
Potser són aquestes dues rutes les que jo vos recomanaria si no heu estat mai al Desert de les Palmes, i les raons en són també dues: primer, si no voleu fer una gran caminada, tant al cim del Bartolo com a l'ermita de les Santes (que té zona d'aparcament, taules i bancs de fusta per a menjar-hi, i espais per a cuinar-hi) podeu accedir-hi en vehicle propi; i, després, perquè les vistes des del cim del Bartolo són espectaculars, mentre que l'entorn de l'ermita de les Santes i la seua font és d'allò més notable amb la seua luxuriosa vegetació: roures, alzines, marfull, pi roig, brucs, llentiscles, alborços, margallons..., i indicis de vida animal.
En canvi, si feu tota la caminada per les pistes forestals, tindreu vistes que no vos decebran tant de l'interior de la província com de la costa de Castelló al pla de Cabanes, i, en primer pla, dels cingles calcaris que formen la Sufera, al més llunyà dels quals hi ha gairebé invisibles les restes d'un poblat àrab; les pinades vos acompanyaran també tot el trajecte, però és quan comences a baixar pel vessant nord quan et sembla estar-hi en algun indret alpí més que no pas mediterrani.
Siga com siga, aquests dos indrets són de visita imprescindible, i ja vos dic que no n'eixireu decebuts.
Altres fotos:
Per a tornar, però, no vaig seguir la ruta del fullet muntanya amunt sinó que la vaig allargar eixint a la carretera de Cabanes a Orpesa (CV-148) i entrant pel camí de la Font Tallada fins a baixar per la senda entre les Agulles, com solc fer habitualment; en total, 34.7km, i amb un horari calcat del de l'excursió anterior. Certament que hi he fet menys quilòmetres, però també ara hi havia més dificultat per haver-me mogut gairebé sempre per muntanya, com podeu vore ací o en el perfil del terreny recorregut ací.
Potser són aquestes dues rutes les que jo vos recomanaria si no heu estat mai al Desert de les Palmes, i les raons en són també dues: primer, si no voleu fer una gran caminada, tant al cim del Bartolo com a l'ermita de les Santes (que té zona d'aparcament, taules i bancs de fusta per a menjar-hi, i espais per a cuinar-hi) podeu accedir-hi en vehicle propi; i, després, perquè les vistes des del cim del Bartolo són espectaculars, mentre que l'entorn de l'ermita de les Santes i la seua font és d'allò més notable amb la seua luxuriosa vegetació: roures, alzines, marfull, pi roig, brucs, llentiscles, alborços, margallons..., i indicis de vida animal.
En canvi, si feu tota la caminada per les pistes forestals, tindreu vistes que no vos decebran tant de l'interior de la província com de la costa de Castelló al pla de Cabanes, i, en primer pla, dels cingles calcaris que formen la Sufera, al més llunyà dels quals hi ha gairebé invisibles les restes d'un poblat àrab; les pinades vos acompanyaran també tot el trajecte, però és quan comences a baixar pel vessant nord quan et sembla estar-hi en algun indret alpí més que no pas mediterrani.
Siga com siga, aquests dos indrets són de visita imprescindible, i ja vos dic que no n'eixireu decebuts.
Altres fotos:
Etiquetes de comentaris: Benicàssim, Desert de les Palmes, excursions