De camí
Το φθάσιμον εκεί είν' ο προορισμός σου.
Αλλά μη βιάζεις το ταξίδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει·
και γέρος πια ν' αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στον δρόμο
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
(C.Kavafis, Ítaca)
[Traducció de Carles Riba]
[A Et Ego In Arcadia...]
Etiquetes de comentaris: Kavafis, literatura
publicat per èlsinor a les 1:02:00 p. m.
M'has fet un grandiós i bonic favor recordant-me i fent-me sentir de veres aquest preciós vers de Kavafis. Te'l prenc i el faré servir per respondre al meu blog a una estimada amiga del poble.
Gràcies i bon estiu, company!
Bon estiu a tu també, pedra :)
Aquest poema el vaig tenir penjat en la meua aula bona part del curs... Ja saps, per anar fent-me a la idea...
ai, sí... jo intente pensar en la idea d'Itaca en els mateixos moments que Ainalma, em sembla. No sempre funciona, no et penses. Però el poema és una de les grans creacions de la història de la literatura, sense dubte.
a mi personalemnte siempre me ha maravillado este poema, lo llevo escrito en mi libreta de viajes...libreta que espero poder terminar algún día, y empezar otra... y otra...
muchos besitos, señor del castillo.
Mira, doncs jo estic a punt de apuntar-l'hi, Jo.
En llegir-lo, nimue, i pel poc que sé de vosaltres, aquest fragment és apropiadíssim per a tu i també per a la unmei :)
No m'estranya, ainalma, no... ;)