Optimisme
Imatge: © A la piscina, hui, per Èlsinor (2007)
Fa no res que acabe de pujar de prendre el sol i, per primera vegada en tot l'estiu, hui m'he sentit realment de vacances, a gust, relaxat i sense pensar en res més.
És estrany perquè aquest matí, a les 8:05h estava en el tren cap a València i a quarts de dotze del migdia ja havia tornat, i per a tot això m'havia hagut d'alçar a quarts de set, amb la qual cosa m'he hagut de botar el gimnàs --on volia anar després de dinar-- perquè em sentia amb les cames cansades, així que m'he fet una migdiada i després a prendre el sol a la piscina.
No sé, potser estic de bon humor perquè aquests dies voré a dos amics que ja fa temps que no veig i hem de quedar-hi a dinar o sopar, o bé perquè ahir vaig dinar amb una amiga que va tornar fa un parell de dies d'Alemanya, on havia estat uns mesos, i a qui tornaré a vore més vegades en aquest parell de mesos que s'estarà ací abans de marxar sis setmanes a Nova Zelanda...i amb qui he parlat d'anar a visitar-te a la teua nova casa a principis de setembre, noe ;)
En fi, que em sent molt bé i optimista...i, d'ací a una estona, de sopar i de copes ;)
Fa no res que acabe de pujar de prendre el sol i, per primera vegada en tot l'estiu, hui m'he sentit realment de vacances, a gust, relaxat i sense pensar en res més.
És estrany perquè aquest matí, a les 8:05h estava en el tren cap a València i a quarts de dotze del migdia ja havia tornat, i per a tot això m'havia hagut d'alçar a quarts de set, amb la qual cosa m'he hagut de botar el gimnàs --on volia anar després de dinar-- perquè em sentia amb les cames cansades, així que m'he fet una migdiada i després a prendre el sol a la piscina.
No sé, potser estic de bon humor perquè aquests dies voré a dos amics que ja fa temps que no veig i hem de quedar-hi a dinar o sopar, o bé perquè ahir vaig dinar amb una amiga que va tornar fa un parell de dies d'Alemanya, on havia estat uns mesos, i a qui tornaré a vore més vegades en aquest parell de mesos que s'estarà ací abans de marxar sis setmanes a Nova Zelanda...i amb qui he parlat d'anar a visitar-te a la teua nova casa a principis de setembre, noe ;)
En fi, que em sent molt bé i optimista...i, d'ací a una estona, de sopar i de copes ;)
Etiquetes de comentaris: personal
ooh! i que ve senten aquestes estones d'optimisme en estiu. Sentir-se optimista en estiu té un altre valor. Serà la llum ;)
Doncs aprofita, que s'acosta setembre!!! (Altres més raretes estan desitjant-ho...).
Un beset!
me encanta que te sientas alegre :) yo estoy deseando que vengais a conocer mi pisito y que compartamos hitorias y copas.
un abrazo muy fuerte.
Doncs sí, ja quedarem per a anar-hi, Jo :)
Uf! setembre i final de vacances! vade retro, ainalma...
Sí que senten bé, sí, nimue, però una vegada només en tot l'estiu...! :(