Morir d'èxit
Darrerament estem anant molt poc a sopar a La Manduca, tant perquè ens hem dedicat a descobrir llocs nous per a sopar cada cap de setmana --i n'hi ha molts, a Benicàssim!-- com perquè La Manduca ja no és allò que era. El problema? Com ja vaig insinuar fa una setmana, és que estan morint d'èxit.
Van començar-hi amb un local que dóna a dos dels carrers principals de Benicàssim, i, amb una cuina molt bona que van anar ampliant i que no es limita a la italiana, van atraure's molta clientela, amb la qual cosa van poder comprar un local que tenien tot just enfront de la seua part posterior, al carrer dels Dolors, i de xampanyeria --Las Cepas, es deia-- el van reconvertir en un saló més de la seua pizzeria, al mateix temps que obrien terrassa exterior als dos carrers...i encara no poden atendre tota la gent que va a sopar-hi!
Però és que de forn per a cuinar-hi només en tenen u, cosa que fa que estiguen saturats i que el servici vaja demorant-s'hi, de manera que, com ens va passar a nosaltres fa dos dissabtes, els entrants te'ls poden portar una mitja hora després d'estar ja assegut, i el plat fort, més de vint minuts després...i això malgrat ser clients habituals, conéixer-hi cambrers i propietaris i haver-se botat els torns per a fer-nos passar a nosaltres davant i posar-nos en una bona taula.
Evidentment, també la qualitat de la cuina se n'ha ressentit, i clar, si veus que a tu triguen en atendre't i a més el menjar està més fluix del que en ells és normal, però alhora estàs veient-hi com van despatxant caixes i caixes de pizzes i d'altres menjars per a endur-se a casa mentre tu estàs esperant a poder començar, doncs acabes emprenyant-te i jurant que no hi tornaràs fins a setembre, o, si més no, que no ho faràs les nits dels caps de setmana per més que et dolga.
I és una llàstima perquè, en condicions normals, és un molt bon lloc, amb bon menjar i bona clientela --femenina sobretot, que és el que ens interessa a nosaltres, hehehe. I és que els està matant l'èxit i l'ambició de voler-hi més, més, més, i no invertir en un altre forn per a agilitzar la cuina i el servici al client, i hi haurà un moment en que això els petarà, i a mi, la veritat, no m'agradaria vore-ho.
Van començar-hi amb un local que dóna a dos dels carrers principals de Benicàssim, i, amb una cuina molt bona que van anar ampliant i que no es limita a la italiana, van atraure's molta clientela, amb la qual cosa van poder comprar un local que tenien tot just enfront de la seua part posterior, al carrer dels Dolors, i de xampanyeria --Las Cepas, es deia-- el van reconvertir en un saló més de la seua pizzeria, al mateix temps que obrien terrassa exterior als dos carrers...i encara no poden atendre tota la gent que va a sopar-hi!
Però és que de forn per a cuinar-hi només en tenen u, cosa que fa que estiguen saturats i que el servici vaja demorant-s'hi, de manera que, com ens va passar a nosaltres fa dos dissabtes, els entrants te'ls poden portar una mitja hora després d'estar ja assegut, i el plat fort, més de vint minuts després...i això malgrat ser clients habituals, conéixer-hi cambrers i propietaris i haver-se botat els torns per a fer-nos passar a nosaltres davant i posar-nos en una bona taula.
Evidentment, també la qualitat de la cuina se n'ha ressentit, i clar, si veus que a tu triguen en atendre't i a més el menjar està més fluix del que en ells és normal, però alhora estàs veient-hi com van despatxant caixes i caixes de pizzes i d'altres menjars per a endur-se a casa mentre tu estàs esperant a poder començar, doncs acabes emprenyant-te i jurant que no hi tornaràs fins a setembre, o, si més no, que no ho faràs les nits dels caps de setmana per més que et dolga.
I és una llàstima perquè, en condicions normals, és un molt bon lloc, amb bon menjar i bona clientela --femenina sobretot, que és el que ens interessa a nosaltres, hehehe. I és que els està matant l'èxit i l'ambició de voler-hi més, més, més, i no invertir en un altre forn per a agilitzar la cuina i el servici al client, i hi haurà un moment en que això els petarà, i a mi, la veritat, no m'agradaria vore-ho.
Etiquetes de comentaris: Benicàssim, cap de setmana, gastronomia
doncs sí, és una pena quan veus que els negocis no saben crèixer al ritme que deurien, i que volen seguir comportant-se com quan eren xicotetes per interesos incomprensibles per a la clientela o per falta d'ull.
En fi, que definitivament sí que et veig de crític gastronòmic :P
Dona, de crític gastronòmic, no; jo només hi veig les mateixes coses que qualsevol altre client, i vos les faig saber per si teniu el gust d'anar-hi alguna vegada :)