dilluns, de maig 07, 2007

Scaramouche

"Nació con el don de la risa y con la intuición de que
el mundo estaba loco. Y ése era todo su patrimonio
."
Així comença Scaramouche (1921), l'exitosa novel·la de Rafael Sabatini (1875-1950) que als dos anys de publicada ja havia sigut portada al cine i protagonitzada per Ramón Novarro, primer Ben-Hur conegut del cinema i successor de Rodolfo Valentino com a 'latin lover' hollywoodenc.

Després d'haver-me-la acabada de llegir aquest cap de setmana, he de dir que, entre el llibre i la pel·lícula ja clàssica del cinema d'aventures rodada en 1952 i protagonitzada per Stewart Granger, em quede amb aquesta darrera, i sobretot amb el seu insuperable duel a espasa en ple teatre entre André Moreau (Stewart Granger) i Noel, el marquès de Maynes (Mel Ferrer), el més llarg i espectacular mai filmat en el cinema; i també amb les escenes en què, ja diputat, André torna a la cambra després de cada duel victoriós i justifica cínicament l'absència temporal o 'permanent' dels seus rivals aristòcrates.

És cert que la pel·lícula canvia el nom d'algun personatge (per exemple Noel, marquès de Maynes, és a la novel·la Gervais, marquès de La Tour d'Azyr), hi afig escenes que no eren al llibre (el duel entre tots dos protagonistes al teatre passa, en realitat, al Bois de Boulogne), i fins i tot retorç l'argument i converteix en germà al qui en la novel·la resulta ser el pare, però francament ha sigut per a millor, igual que per a millor han sigut les innovacions del Blade Runner de Ridley Scott sobre la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick.

Clar, sempre podem pensar que cinema i literatura són dos gèneres artístics diferents que tenen el seu propi codi, però també és veritat que normalment solen complementar-se l'un a l'altre; per al meu gust, en aquesta ocasió ix guanyant el cinema, i u bé pot passar-se sense llegir el llibre per a entendre la pel·lícula. Ara bé, en cas d'haver de llegir el llibre i de veure al cinema Scaramouche, comenceu pel llibre si no voleu quedar una mica despagats.

Etiquetes de comentaris: ,