Les Floràlia

Imatge: Triomf de Flora, per Giambattista Tiepolo (1743-1744).


Un any més i ja tornem a ser a les dates en què els antics romans començaven a celebrar les floralia o festes dedicades a la deessa Flora, com ja vos havia contat abans.

Celebrades sobretot per les prostitutes, que la veneraven com una deïtat propícia --només cal pensar en aquella dita castellana de 'la primavera, la sangre altera'--, són una de les festes més llicencioses i populars del calendari romà.

Afegim-nos-hi, doncs, nosaltres també amb tota la gatzara i la bullícia que l'ocasió demana, i, seguint el camí que ens va mostrar el mestre Aretino en els seus Dubbi amorosi fa més de quatre segles, deixem-nos-hi endur per la convicció de què

los hombres echan una canita al aire; las mujeres, un coñito (1)

i, parafrasejant el clàssic del S.IV d.C., penseu, homes, que

si vis cunnum, para pilum (2).

Observacions:
(1) Humorada de collita pròpia, d'una nit de festa, però de després de sopar i abans d'eixir de marxa i beure, que quede ben clar; parafraseja una dita castellana (?) que vaig llegir una vegada i que no he pogut trobar ara enlloc que, més o menys, ve a dir "cuando una mujer llora, su coño se ríe".
(2) Humorada també de collita pròpia, però aquesta dels anys universitaris.