Sant Jordi 2007
'Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres, la veritat'.
(Enric Casasses)
Per a què veges que, en aquesta Diada de Sant Jordi, malgrat la llunyania, continue tenint-te molt a prop de mi; com amb aquesta rosa, a la vida queda't amb el seu perfum i no pas amb les seues espines. Ι si t'ha agradat rebre-la, paga-m'ho amb un somriure com jo en pensar en tu :)
ÈLSINOR
Etiquetes de comentaris: personal, Sant Jordi
oooooh! que bonic!! m'encanta el poema, la rosa i el teu escrit. Segur que somriurà, no ho dubtes. :) (jo també, ale)
Bon Sant Jordi!
A vore si és veritat, que darrerament crec que li cal un bon somriure; i, per suposat, també tu pots fer-ho, clar :)