Diumenge de matí

Si mireu bé la foto, voreu que la il·luminació que s'hi veu als edificis més alts és la d'un sol matiner, d'un sol de primera hora del matí quan el dia ha acabat de nàixer.

I, si sou de València o hi viviu, vos adonareu de què les naus que s'hi veuen a la dreta pertanyen al port, amb la qual cosa concloureu que a la foto es veu l'encreuament de l'Avinguda del Port i del Carrer J.J.Dómine, i que, pel seu angle, està feta des de Casa Calabuig, un bar-cafeteria força heterogeni que acull els darrers noctàmbuls de la nit anterior i els primers matiners --bé per devoció, bé per obligació-- del dia que comença.

És aquest un lloc que obri a les sis del matí i on igual et trobes gent com nosaltres, que acabem una nit de festa desdejunant-hi, com treballadors del port que comencen o acaben la seua jornada, gent del servei de neteja municipal, policies i guàrdies de seguretat, algun que altre personatge amb pinta d'indigent, i doctores o infermeres d'un ambulatori proper amb la seua bata blanca. I de tots aquests, els qui tenen la sort d'haver-hi arribat abans seuen o bé en tamborets a una barra en forma de L o bé als divans que envolten unes tauletes baixes que, asseguts, t'arriben a poc més de l'altura dels genolls; i els qui hi han arribat després, s'han de conformar amb estar-se dempeus a la barra envoltant als qui seuen als tamborets.

Jo ja hi havia estat una o dues vegades abans, però ja feia molt de temps: igual la darrera vegada va ser per Falles de l'any passat. Tanmateix, allò que sé de cert és que ja fa molt que no tornava a casa a quarts de nou del matí, i això que la nit no va començar de manera gaire prometedora aquest dissabte, però mira, al final vam acabar tots --tret d'una de les parelles inicials-- desdejunant-hi, i debades, que sense saber-ho ens hi va convidar el propietari dels 50€ que es va trobar el meu amic al wàter de la discoteca...

Imatge: Interior del local