dimecres, de febrer 28, 2007

Retrobament

Un somriure, unes paraules amables, un retrobament després de més de mig any...com fan canviar les coses!

Just des dels voltants del mes de juny que no l'havia vista, i aquest dissabte, amb la pensada d'última hora d'anar al Treinta y Tantos i de fer-ho passejant per l'Albereda, vaig passar per la porta del que abans era The Place i ara Le Club; va coincidir que allà hi era el mateix relacions públiques dels darrers temps i em va convéncer de fer-hi una ullada tot i que era prompte encara --no arribava a dos quarts de quatre, recorde--, i a una de les barres de baix estava ella, treballant-hi com sempre.

La veritat és que no esperava vore-la, i, de fet, ni hi havia pensat des que vaig deixar d'anar al local, però ella sí que se'n recordava de mi i em va saludar amb un somriure i un parell de besos, i em va preguntar que com era que no hi havia tornat en tant de temps, i ens va posar dos 'chupitos' amb un brindis pels vells temps, i vam estar parlant una estona mentre podia fer-ho perquè encara no acabava d'arribar-hi la gent; i, a l'hora de marxar, un altre parell de besos i un comiat que anava allargant-se malgrat els clients que anaven a demanar-li.

(Segueix)

Són coses com aquesta, igual que les atencions que tenen amb tu a la porta dels locals, les que et fan tornar a un lloc; o, les contràries, no tornar-hi, com em passa a mi amb La Indiana. Jo, degut al canvi d'ambient que hi va haver abans de l'estiu, no havia tornat --i no pensava fer-ho tampoc-- a aquest local que quan el van obrir amb el nom de Kypros va acollir a molta de la gent que abans solia anar a la mítica Distrito 10; ara, per casualitat, m'hi he trobat de nou amb una càlid acolliment i amb un local que, amb una xicoteta reforma i un canvi de música, s'ompli de gent cap a quarts de cinc de la matinada i que va tornant al seu estil d'abans.

Pel que hi vaig vore, la gent potser és una miqueta més jove que la d'abans --o és que ja estaré notant el pas del temps??-- però no tant com la que et pots trobar, per exemple, un divendres a la nit pel barri del Carme; i la música, d'estil pop en dissabte, no està malament, així que ja torne a tindre un lloc on anar per a acabar les nits de cap de setmana quan a quarts de quatre tanquen els locals de copes: ja s'ha acabat d'anar a gitar-me tant d'hora!

I, si a més, sé que ho faré amb el record d'un somriure i unes paraules amables, millor encara...

Etiquetes de comentaris: , ,