Retrobament

Un somriure, unes paraules amables, un retrobament després de més de mig any...com fan canviar les coses!

Just des dels voltants del mes de juny que no l'havia vista, i aquest dissabte, amb la pensada d'última hora d'anar al Treinta y Tantos i de fer-ho passejant per l'Albereda, vaig passar per la porta del que abans era The Place i ara Le Club; va coincidir que allà hi era el mateix relacions públiques dels darrers temps i em va convéncer de fer-hi una ullada tot i que era prompte encara --no arribava a dos quarts de quatre, recorde--, i a una de les barres de baix estava ella, treballant-hi com sempre.

La veritat és que no esperava vore-la, i, de fet, ni hi havia pensat des que vaig deixar d'anar al local, però ella sí que se'n recordava de mi i em va saludar amb un somriure i un parell de besos, i em va preguntar que com era que no hi havia tornat en tant de temps, i ens va posar dos 'chupitos' amb un brindis pels vells temps, i vam estar parlant una estona mentre podia fer-ho perquè encara no acabava d'arribar-hi la gent; i, a l'hora de marxar, un altre parell de besos i un comiat que anava allargant-se malgrat els clients que anaven a demanar-li.

(Segueix)

Són coses com aquesta, igual que les atencions que tenen amb tu a la porta dels locals, les que et fan tornar a un lloc; o, les contràries, no tornar-hi, com em passa a mi amb La Indiana. Jo, degut al canvi d'ambient que hi va haver abans de l'estiu, no havia tornat --i no pensava fer-ho tampoc-- a aquest local que quan el van obrir amb el nom de Kypros va acollir a molta de la gent que abans solia anar a la mítica Distrito 10; ara, per casualitat, m'hi he trobat de nou amb una càlid acolliment i amb un local que, amb una xicoteta reforma i un canvi de música, s'ompli de gent cap a quarts de cinc de la matinada i que va tornant al seu estil d'abans.

Pel que hi vaig vore, la gent potser és una miqueta més jove que la d'abans --o és que ja estaré notant el pas del temps??-- però no tant com la que et pots trobar, per exemple, un divendres a la nit pel barri del Carme; i la música, d'estil pop en dissabte, no està malament, així que ja torne a tindre un lloc on anar per a acabar les nits de cap de setmana quan a quarts de quatre tanquen els locals de copes: ja s'ha acabat d'anar a gitar-me tant d'hora!

I, si a més, sé que ho faré amb el record d'un somriure i unes paraules amables, millor encara...