Malparladuries

Dimecres proppassat havia quedat a Castelló per a dinar amb una amiga i no vaig poder estar-me d'arribar-hi una hora abans per a poder escorquellar ('tafanejar') a gust per El Corte Inglés i comprar-m'hi alguna coseta.

Ja per a finalitzar, i quan quedaven només uns deu minuts per a la cita, em vaig arrimar a la secció de llibres tot i que no pensava comprar-me'n cap, però ai!, la carn és dèbil i vaig acabar comprant-me'n un que, d'altra banda, sabia que igual no trobaria a València: Lèxic vila-realenc en perill d'extinció de Vicent Fausto, que hi arreplega de boca dels majors de huitanta anys usos i expressions ben valencians que van perdent-se entre les noves generacions.

Una de les parts més curioses, i a la que ja se li han dedicat bastants estudis etnogràfics, és aquella en la que s'hi recullen les dites, refranys i cançons populars amb què la gent fa esment o malparla dels pobles veïns, i que Vicent Fausto arreplega només de passada en el seu llibre i sense fer-ne un apartat específic; però, d'haver-ne, n'hi ha, i curiosament hi surt més malparada Almassora que no pas Borriana...potser perquè la rivalitat amb aquesta darrera ciutat està més viva que no amb la primera.

Així, com a expressions més o menys 'neutres' hi podem trobar "Estar entre Ares i Benassal" (és a dir, entre dos extrems, en un terme mitjà), "Fer com a Borriol, que, quan plou, la deixen caure" (anar sense paraigües mentre plou), "Haver-hi més gent que a La Pobla" (ser molta colla); la cosa, però, ja comença a embrutar-se amb "A Onda la claven fonda...i a Vila-real fins al final" i "Haver anat a captar a Almassora" ( portar damunt moltes monedetes de poc valor), i què dir de "De Betxí, ni dona ni rossí ni res que siga d'allí", "Per Nules, passa i no t'hi atures", i "Amagueu els patos, que ve gent de València". I una que no ha gosat posar-hi —potser perquè encara està viva?— és "Almassorina, puta fina", que ja ens indica què se'ls retrau a la gent d'Almassora.

Aqueix és —i no em pregunteu la raó, perquè no la sé— el tema estrella de les cançons populars:

D'Almassora cap a dins
tot són clots i carrilades;
porta sí, porta també,
tot són putes i prenyades.

Les xiquetes d'Almassora
s'han comprat una romana
per a pesar-se les mamelles
tres voltes a la setmana.

(Hehehe, a mi la que més m'agrada és la de la romana...)

I, per a acabar, una dedicada als borrianers (de malnom, 'porcs' perquè en teniem mercat a principis del segle passat):

Vila-real és un poble
que no li fa falta res.
Només li falten solletes
que Borriana ja les té.
Com podeu vore, de correcció política, res de res...