De sopar
Imatge: ©Menjador principal del Mikoniwa (València)
Cosa rara des de fa uns caps de setmana, aquest darrer vam eixir a sopar tots dos dies, tant divendres com dissabte a la nit.
Dissabte vam anar a El Salado, a la zona d'Aragó prop del Mestalla i de l'edifici Europa, on ja hem estat més d'una vegada, però divendres vam sopar al Mikoniwa, prop del Micalet i de la Plaça de la Reina, al Barri del Carme.
Jo no hi havia estat mai, al Mikoniwa, tot i que alguna vegada havia passat per davant seu i sempre m'havia cridat l'atenció perquè amb tant de vidre semblava que o la gent sopava gairebé al mig del carrer o que els vianants hi passaven gairebé fregant els comensals. Igual l'heu vist, però amb el seu nom anterior, Moma; l'actual sembla ser una deformació orientalitzant de la paraula 'miquiniua' --que jo conec, per cert, amb la forma 'miquiua'--, emparentada amb 'miquinòria' i 'miqueta' (diminutiu de 'mica') amb el sentit de molt poca quantitat o molt poca cosa.
És un lloc que em va semblar bastant original, tant per la decoració i la il·luminació com pel menjar que hi serveixen, amb productes mediterranis assaonats i amanits a la manera oriental, però també amb carn i vins argentins. A més, com anava amb un amic que els coneixia, van vindre a saludar-nos tant els encarregats com el cuiner, i ens hi van convidar al vi, a les postres i als cafès, i fins i tot ens van traure un parell de plats més dels que havíem demanat, i uns còctels per a acabar, entre ells un 'Sex on the beach' (fet amb vodka, préssec, taronja i granadina)...i tot per 56€ entre tres.
En fi, tot molt bé i molt bo encara que no ens hi hagueren atés com a VIPs...però, tot i sentir-ho, és un restaurant on em pensaré molt de tornar-hi. Per què? Doncs perquè després vaig notar que la roba em feia olor a menjar --a oli dels arrebossats, crec--, molt poca --tan poc que els meus amics em diuen que ells no n'han notat-- però en feia, i jo per a eixes coses sóc molt primmirat, ho sent. Una veritable llàstima, però mira, o milloren ells el seu sistema d'extracció d'olors o a mi no m'hi voran més...
Etiquetes de comentaris: cap de setmana, personal, València