Addicció

Deia jo l'altre dia que aquestes festes de nadal havien passat sense pena ni glòria, i això és cert tret d'un xicotet detall del que em vaig oblidar: he agafat una addicció.

No, no, no és cap cosa que perjudique ni seriosament ni lleu la salut, ni res de semblant, sinó un joc d'ordinador per a omplir les estones de lleure: el mahjongg.

El mahjongg és un joc per a quatre jugadors originari de la Xina, tot i que en la seua versió electrònica (o 'mahjongg solitari', la primera versió del qual data de...1981!) només hi juguen una o dues persones. Consta de 144 fitxes cara cap amunt organitzades en quatre capes, i hom ha d'anar eliminant-les per parelles, cosa que només es pot fer si les dues fitxes --que han de ser idèntiques-- tenen almenys dos dels seus costats lliures.

Jo hi jugue amb el Kyodai Mahjongg 2006 v1.42 --que podeu descarregar-vos d'ací--, el qual, pels seus gràfics tridimensionals i per la música que l'acompanya, és altament addictiu, a més que en cronometrar el temps que trigues en acabar-lo fa que se't desperte el sentit de competitivitat, amb la qual cosa hi acabes més enganxat encara.

Si teniu temps per a jugar-hi, no ho dubteu...però això sí, sapigueu que hi acabareu enganxats.